Nucli del carrer de Baix

Palau-solità i Plegamans

El conjunt del carrer de Baix queda delimitat pel camí de can Llonch, el carrer de Sant Joan, el carrer del Migdia, i per les parts del darrera de les cases que es situen donant front al carrer de Sant Isidre, coincidint amb el límit del sòl urbà.
Aquest conjunt històric forma un espai urbà més o menys unitari, amb unes característiques pròpies, amb unes tipologies d'edificacions similars, i d'una determinada època de construcció.
Cal destacar que és un nucli rural que ha estat fruït d'un moment i d'unes circumstàncies pròpies, d'aquí que sorgeixen una estructura urbana molt genuïna arquitectònicament, històricament, socialment i constructivament d'aquest lloc. Tot plegat atorga a aquest nucli un caràcter d'autenticitat que convé valorar i conservar.
La formació del barri o nucli del carrer de Baix, a l'igual que el barri del carrer de Dalt té el seu origen probablement en els segles XVII i XVIII, en la construcció de cases al voral del Camí Ral de Barcelona a Caldes de Montbui. Aquest nou veïnat s'estructura entorn al Camí Ral, que en aquest punt pren el caràcter de carrer, i que es situa a la banda sud del municipi, d'aquí el nom d'aquesta agrupació de cases (nucli del carrer de Baix), en contrapartida del nucli que es situa al nord del municipi (nucli del carrer de Dalt). És destacable l'equidistància del barri de l'Hostal (actual barri situat al costat de l'Ajuntament), entre el nucli del carrer de Dalt i el nucli del carrer de Baix, que convida a deduir una ubicació planificada d'aquests barris.
El probable origen d'aquest nucli és la venda d'una finca, i la seva parcel·lació; possiblement per necessitat del propietari original o bé per una rendibilització més gran d'aquesta.
La parcel·lació i construcció de les cases correspon a una època de bonança econòmica i modernització del conreu de la terra.
En el carrer de Baix s'estableix una estructura parcel·lària regular i tradicional perpendicular al camí Ral, que facilita la construcció i permet una estructura organitzada del conreu de petits horts vinculats a aquestes cases. Les cases es situen fonamentalment a peu de camí amb coberta a dues aigües i hort al darrera. Les mitgeres es solien compartir, per tal de guanyar espai i estalviar despeses.
D'altra banda, s'estableix una estructura parcel·lària de peces de terra més grans de forma lleugerament quadrada, que permet disposar perpendicularment al carrer (Camí Reial) la construcció de la casa en la banda nord de la parcel·la, amb la façana orientada a sud i oberta al barri (accés a la parcel·la), que sol tenir una tanca alta amb l'accés al Camí Ral mitjançant un portal cobert.