Monòlit a les Víctimes del 17 de gener de 1875

Granollers

La tercera Guerra Carlina (1872-1876) va ser especialment cruenta al Vallès, i especialment a Granollers. Al llarg de 1873 i 1874 van ser molts els pobles del Vallès atacats per les tropes carlines. El 17 de gener de 1875 Granollers 3.000 carlins a les ordres del comandant general de Catalunya, Rafael Tristany, van entrar a Granollers i la varen saquejar, van destruir les fortificacions, l'arxiu municipal i els llibres del Registre Civil i se'n van endur l'alcalde, Pere Maspons, i 34 veïns més que no foren alliberats fins el 15 de febrer després de pagar un rescat de 175.000 pessetes aportades per subscripció pública i un emprèstit municipal (SESÉ, 1987b). Molts habitants, especialment de Granollers i de Cardedeu, van morir en aquest episodi.

A conseqüència d’això es van refer i ampliar de nou les muralles, quan ja en part s’havien enderrocat per facilitar el creixement urbanístic. Existeix un plànol de la muralla carlina dibuixat pel capità d’enginyers el 1875 (conservat a l’Arxiu Militar de Montjuïc). Segons aquest projecte, el recinte murat s’ampliava molt considerablement, sobretot cap al nord i al sud, on la ciutat havia crescut més. Es preveien nous portals i tambors (torres circulars). Es desconeix amb precisió fins a quin punt aquest projecte es va portar a terme, però en tot cas es tractava d’una muralla força precària, feta amb les tàpies de darrere dels horts i patis. En fotografies de la dècada de 1970 encara es pot veure aquesta muralla carlina, incloent-hi alguna torre.

La iniciativa d’impulsar un monument a les víctimes de la Tercera Guerra Carlina fou de la Unió Liberal. Segons la inscripció de la placa (que no és l’original però deu recollir el que es deia en l’anterior) el monument es devia inaugurar el 17 de gener de 1889, catorze anys després de l’episodi de l’assalt de Granollers pels carlins. Està firmat per [F]. Gispert.

El monument ha tingut diferents ubicacions. Primer al cementiri que es trobava al convent dels Caputxins (carrer de Vinyamata). Amb la inauguració de l’actual cementiri, el 1894, es devia fer el trasllat. Al llarg del temps també ha tingut diferents plaques i inscripcions, tal com es pot veure en algunes fotos antigues. Segons Francesc Cruz, la placa originària feia al·lusió al fet que l’Ajuntament havia costejat el monument. A més, en els laterals hi havia dues plaques més que esmentaven les víctimes de la guerra a Granollers (en una banda) i a Cardedeu (en l’altra). En època franquista es va canviar la placa amb una inscripció que feia al·lusió als “Caídos per Diós y por España”, i possiblement fou aleshores quan es va gravar la creu que avui es pot veure en l’obelisc. Ja en el període democràtic, la placa es va tornar a substituir per l’actual.