Molí del Mas
Santa Maria de Merlès
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
El Molí del Mas està situat en un punt enclotat en el marge oest de la riera de Merlès, a pocs metres d'aquesta i a l'altre costat de la masia que li dóna nom.
Es tracta d'un molí de mitjanes dimensions format per diversos volums adossats de planta baixa, primer pis i golfes (algun dels quals en estat de ruïna), amb murs de càrrega de maçoneria de pedra arrebossats parcialment i carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals.
La façana principal, orientada a l'oest, presenta a nivell de planta baixa un portal emmarcat amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta i una porta reformada. Al primer pis hi ha una finestra reformada i sobresurt una estructura amb teulada de doble vessant just sobre el portal principal de l'edifici.
La façana sud té únicament tres finestres emmarcades amb maó a la planta baixa i quatre finestres reformades al primer pis.
La façana nord té un cos adossat amb teulada d'una sola vessant on hi ha un accés lateral emmarcat amb pedra bisellada i els dos carreus que es conserven d'un antic matacà just a sobre. A la part visible de la façana hi ha una espitllera a la planta baixa i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada al primer pis, amb la peculiaritat que la llinda, formada per un sol monòlit forma un arc de mig punt.
La resta de la façana nord i la façana est són actualment inaccessibles per la gran quantitat de bardissa que envolta l'edifici.
La maquinària del molí es conserva al seu interior tot i que no s'hi ha pogut accedir ja que l'edifici amenaça ruïna.
La tercera imatge ha estat extreta de l'Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Santa Maria de Merlès.
Història
El Molí del Mas probablement correspon a una edificació de mitjans del segle XVIII i fou ampliat al segle XIX. L'any 1754, Josep d'Oriola i Cortada, va rebre la concessió hidràulica per part de l'administració borbònica. El molí va deixar de funcionar passada la Guerra Civil. Fins als anys 70 del segle XX el molí s'havia adaptat com a habitatge.
Bibliografia
MESTRE, Pere. Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Santa Maria de Merlès. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998.
PLANES, Josep Albert (1997). Teixir i traginar. De la manufactura tradicional a la periferització industrial. El lluçanès (segles XVIII-XIX). Centre d'Estudis del Lluçanès.
Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Santa Maria de Merlès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2007.
