Moixiganga de la Passió Olesa de Montserrat

    Baix Llobregat
    Local Esbart Olesà: pça. Països Catalans, s/n
    115

    Coordenades:

    41.54487
    1.89371
    407729
    4599836
    08147-158
    Patrimoni immaterial
    Música i dansa
    Contemporani
    Popular
    XX
    Bo
    Inexistent
    Sense accés
    Científic
    Privada
    Esbart Olesàpça. Pl. Països Catalans, s/n
    Jordi Piñero Subirana

    Moixiganga pròpia de l'Esbart Olesà, estrenada a la dècada de 1980. Consisteix en un encadenament de nou quadres plàstics, amb escenes estàtiques on els participants formen diferents torres i formes humanes, en aquest cas centrades en escenes de la Passió d'Olesa. La música és adaptada de la Passió, amb arranjaments del compositor de sardanes Joan Segarra i instrumentació de Joaquim Serra i Jordi Núñez . La coreografia és del mateix esbart. Les escenes representades són el Sant Sopar, l'Hort de Getzemaní, la Flagel·lació, la camí del Calvari, la Crucifixió, el Davallament, l'Enterrament, la Resurrecció, la Glòria i l'Ascensió.

    A començament de segle XX es va revifar el ball de gitanes que es feia a Olesa. L'impulsor fou Salvador Ubach, que també ensenyava els balls de dimonis de la Passió. Altres coreògrafs continuadors seus foren Domènec Vendranes, Vicenç Fusalba i un altre conegut amb el motiu de "Xic de Brincos". El local social era al Círcol i a la Casa del Poble, però públicament es ballava a la plaça de les Fonts. L'any 1929 es constituí al Casal Catequístic l'Esbart Dansaire Olesà. El seu primer mestre va ser el conegut escriptor i folklorista Barceloní Aureli Capmany. Joaquim Valls va ser l'iniciador i impulsor de l'esbart en els primers anys. Més tard el seu germà, Jaume, va continuar la tasca al front de l'entitat durant més de trenta anys. Després de la seva mort, l'entitat va tenir un impàs d'uns dos anys fins que, el 1977, un grup de joves va impulsar-ne una nova etapa. Entre les creacions més recents de l'Esbart hi ha la Moixiganga de la Passió, estrenada a mitjan de la dècada de 1980. Més recentment, han posat en escena l'obra musical "Temps de balneari", que recrea el món entorn del balneari de la Puda a l'any 1929. Aquesta obra té música adaptada i coreografia pròpia.

    BAYONA, Alfons; VALLDEPERES, Elies (2008). 50 anys d'història olesana 1950-2000. Comunitat Minera Olesa, Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Menció especial del Premi de Recerca Vila d'Olesa, p. 431
    MARTÍNEZ NOGAREDA, E (2000). L'Abans. Olesa de Montserrat. Recull gràfic. 1875-1965. Ed. Efadós, p. 235-245
    SAUMELL OLIVERAS, Joan i altres (1981) Olesa aimada Unió Excursionista de Catalunya (Olesa), p. 146-147
    VENDRANES, Gusman; RULLIER, Chantale (1996). Oli d'Olesa, la passió d'un poble. Col·lecció Vila d'Olesa, 5. Ajuntament d'Olesa de Montserrat; Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 169-170