Maria del Carme Sala
Matadepera

    Vallès Occidental
    Carretera de Terrassa núm. 38-40; 44-46; 48-50; 52-54; 56-58.
    416

    Coordenades:

    41.59546
    2.02444
    418696
    4605322
    Número de fitxa
    08120 - 51
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Conjunt arquitectònic
    Contemporani
    Segle
    XX
    Any
    1941
    Ignasi Escudé Gibert
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    BCIL
    Protecció Ambiental (Número 51 del Catàleg de Béns del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal).
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    Si (IPA)
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    Diversos propietaris
    Autoria de la fitxa
    Jordi Montlló Bolart

    Es tracta d’una promoció unitària de 10 habitatges, cinc grups dobles compostos per torres bessones que comparteixen mitgera, que fa d’eix de simetria i organitza la composició volumètrica. Són de planta rectangular d’una sola planta i amb la coberta de teules àrabs, de pavelló, és a dir, a quatre aigües, acabades amb ràfec. El garatge és un cos separat ubicat al fons. Estan envoltades de jardí i la tanca que fa la separació amb la via pública és d’obra i vegetació.

    Ignasi Escudé Gibert està considerat com a precursor de l’arquitectura moderna.

    Nascut a Terrassa, el 9 de gener de 1909, va realitzar els seus estudis d’arquitectura a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona l’any 1926, llicenciant-se l’any 1933. Dels seus viatges amb companys d’estudis, va rebre una forta influència de l’arquitectura alemanya. L’any 1936 es cava amb Maria Teresa Muncunill amb qui tindrà tres fills. L’any 1939 va ser nomenat amb caràcter interí arquitecte municipal de Terrassa, plaça que va obtenir en propietat l’any 1941. Entre els edificis que va projectar, a més dels de Matadepera, destaca la fàbrica Electra Industrial, el Cinema Rambla, el Condicionament Terrassenc o La Magdalena. També va ser el responsable de la urbanització del passeig del Comte d’Ègara, que va tenir lloc l’any 1942, any que va morir prematurament.

    És una mostra de cases d’estiueig de la primera meitat del segle XX que han esdevingut residències permanents.

    AJUNTAMENT de Matadepera (2009).  Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Volum IV. Catàleg de Béns.