Magatzem sals potàssiques
Sant Vicenç de Castellet

    Bages
    Nucli urbà de Sant Vicenç. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET
    Emplaçament
    A l'extrem nord del poble, entre les vies de tren de Renfe i Ferrocarrils de la Generalitat.

    Coordenades:

    41.6725
    1.85926
    405043
    4614044
    Número de fitxa
    08262-139
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Obra civil
    Contemporani
    Segle
    XX
    Any
    1940
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Restringit
    Productiu
    Titularitat
    Privada
    Tramer. Magatzem de sals potàssiques. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET
    Autoria de la fitxa
    María del Agua Cortés Elía / OPC

    Aquest edifici té una estructura molt característica. Està realitzat amb una base formada per 16 arcs de tipus parabòlic paral·lels sobre els que s'ha fet la coberta. La finalitat era realitzar una nau gran amb una llum important a l'interior i que permetés la cabuda de muntanyes de potassa. A la part de la clau dels arcs hi ha una llanterna seguida que ocupa tota la llargària de la nau i que té la teulada formant una volta seguida de mig punt. L'estructura de l'edifici, tot i que bastant actual, té semblança amb les naus industrials de les caves de la zona del Penedès. A la façana hi ha els rètols: SALES POTÁSICAS. ALMACÉN REGULADOR EMPALME SAN VICENTE.

    A la zona de mercaderies de l'estació de Renfe, al costat est de la via, hi ha el Magatzem regulador de sals potàssiques. Es va inaugurar cap als anys 40, gestionat els anys 2000 per l'empresa privada Tramer, i actualment ja no està en ús. És l'únic enllaç entre línies d'ample diferent a Catalunya i la seva funció és la recepció i distribució de sal sòdica i potàssica procedent de Súria i Sallent en vagons dels FGC (amb un ample de 1000 mm) a vagons de la Renfe (amb un ample de 1668 mm). De l'enllaç de Sant Vicenç surten trens cap al port de Barcelona o cap a altres punts de l'Estat i de l'estranger, especialment França, des d'on es distribueix cap a altres països europeus com Bèlgica o Itàlia. En arribar a l'enllaç, els vagons de potassa es descarreguen i per mitjà d'un sistema de cintes transportadores es carreguen altres vagons que transporten la mercaderia als seus compradors. Abans, però, de la seva mecanització, el mineral es traspassava d'un vagó a l'altre a cop de pala. En funció de la demanda, de vegades també es carreguen camions. El mineral sobrant s'emmagatzema i es ven posteriorment a un preu més baix. Actualment el control de la càrrega es programa electrònicament, però abans s'havia de fer pesant els vagons amb una bàscula que encara existeix tot i que ara està fora de servei. Forma part del conjunt el bolcador de vagons, el lloc de càrrega de vagons, les cintes transportadores i la bàscula.

    VILA, M. (2000). Sant Vicenç de Castellet. Fets polítics i històrics. Gent santvicentina. Ed. El Farell. Sant Vicenç de Castellet. CANAL, P., VILA, M. (1986). Sant Vicenç de Castellet des de l'antiguitat als nostres dies. Llibreria Sobreroca, Manresa, 3ª ed. SUADES, J; i altres. (1986). "Sant Vicenç de Castellet" dins Ferrer i Alòs, Llorenç (coordinador). Història del Bages, col·lecció Història de les Comarques de Catalunya. Manresa, Parcir Edicions, 1986.