Antic dipòsit de reserva de màquines de l'Estació de Renfe
Sant Vicenç de Castellet
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
A la zona nord del conjunt de Renfe hi havia el dipòsit de màquines (actualment fóra de servei): era la instal·lació on les màquines eren revisades i carregades de combustible. Aquest dipòsit estava format per una rotonda amb una plataforma giratòria de la que sortien vies radials acabades en topalls que amortien el xoc dels vehicles que s'hi aturaven. Els vagons o locomotores es disposaven al voltant d'aquesta plataforma en forma circular. La plataforma giratòria és una peça circular que gira a l'interior d'una fossa i que serveix per canviar de via o de sentit una locomotora, un vagó, etc. Al costat hi havia un fossat que actualment es troba en mal estat, consistent en una fossa excavada al sòl amb la finalitat de poder examinar la part baixa dels vehicles. Hi havia també un dipòsit de fuel-oil que ha desaparegut. Es conserva la fossa de planta circular amb la plataforma que conté una via i una caseta, així com algunes de les vies radials i dels topalls de ciment. Hi havia 11 vies radials més la via principal d'entrada i de sortida de la plataforma. També resta un dels edificis de reserva. Actualment aquesta zona es troba sense ús i abandonada, amb alguns elements desapareguts i tot bastant cobert de vegetació.
A un dels edificis es va ubicar l'any 2009 el CAP de Sant Vicenç de castellet.
Història
Entrat ja en el segle XX, Sant Vicenç va tornar a rebre un nou estímul ferroviari: la construcció l'any 1917 del dipòsit d'aigua i la reserva de màquines. L'any 1914-1917 la Companyia de Ferrocarrils del Nord s'interessa per Sant Vicenç per instal·lar-hi el dipòsit de màquines. El fet va produir reticències dels veïns a més de l'interès de Manresa per instal·lar-lo al seu municipi. Finalment, la mediació de l'Ajuntament de Sant Vicenç va aconseguir la instal·lació al municipi. Aquest fet va suposar una onada de nous treballadors i un fort impuls per al comerç local, amés de suposar l'increment de població. L'estació de Sant Vicenç es convertia des de llavors en un punt de descans dels viatgers i en una de les estacions estratègiques del traçat Barcelona - Lleida - Saragossa. L'electrificació de la via entre 1926 i 1929 va acabar per convertint Sant Vicenç en un important nucli ferroviari. Però algunes millores tècniques com l'electrificació de les línies o la mecanització de processos que abans requerien una gran quantitat de mà d'obra van donar lloc, d'una banda, a la substitució de les locomotores de vapor per locomotores elèctriques i, d'un altra, la inevitable pèrdua de llocs de treball. El 1970 es va suprimir el servei de dipòsit en ser retirat definitivament les locomotores de vapor. Actualment la finalitat amb què va ser construïda la línia de Barcelona a Saragossa passant per Manresa i Lleida, ha canviat. El gran trànsit passa ara per Sant Vicenç de Calders i la línia interior ha quedat exclusivament per al trànsit de rodalies. Això ha provocat la disminució progressiva de la importància de Sant Vicenç com a enclavament ferroviari, així com l'abandó de les antigues instal·lacions.
Bibliografia
VILA, M. (2000). Sant Vicenç de Castellet. Fets polítics i històrics. Gent santvicentina. Ed. El Farell. Sant Vicenç de Castellet. CANAL, P., VILA, M. (1986). Sant Vicenç de Castellet des de l'antiguitat als nostres dies. Llibreria Sobreroca, Manresa, 3ª ed. SUADES, J; i altres. (1986). "Sant Vicenç de Castellet" dins Ferrer i Alòs, Llorenç (coordinador). Història del Bages, col·lecció Història de les Comarques de Catalunya. Manresa, Parcir Edicions, 1986.
