Lipsanoteca de Santa Anna de Mont-ral II

Gurb

La Lipsanoteca prové de l'església de Santa Anna de Mont-ral i actualment es conserva al Museu Episcopal de Vic. Es tracta d'un petit pot de fusta, de cos cilíndric i policromat, amb una tapadora. Aquesta, reaprofitada, és una petita placa de cera endurida, de forma circular. Fa 82 mm d'alt per 65 mm de diàmetre màxim. Aquest reliquiari és de cos cilíndric de perfil irregular, el fons pla és una planxa de fusta aplicada a les parets del pot. Aquest cos de parets primes s'ha obtingut a partir del buidat d'un tronc massís. La boca del potet té un petit rebaix a tot el vol per a l'encaix d'una inexistent tapadora. La superfície exterior de l'estoig és recoberta d'una fina capa d'estuc de guix policromat, amb fons de color marronós i perfils de figures i registres en negre. A l'interior, la superfície ha estat recoberta amb una capa prima de pasta de color gris. Al fons hom pot apreciar restes escrostonades de petits fragments de teixit enganxats. Les parets del recipient presenten sèries deformacions i contraccions que han produït diverses esquerdes i escrostonats de l'estuc de guix policromat, amb la posterior desaparició d'una gran part dels motius ornamentals. Hom pot apreciar uns intents de restauració antics, fets amb una goma o pasta blanca i amb una tècnica molt barroera. La tapadora de cera té escrostonada, pràcticament, tot a la seva vora. En la decoració es pot apreciar, malgrat el seu deteriorament, una distribució de perfils en negre de dos registres horitzontals que envolten la superfície, a la vegada dividits en quatre espais. Els registres superiors devien ésser ocupats per la representació de quatre figures zoomòrfiques de tema fantàstic; el registre inferior presenta quatre temes decoratius amb motius geomètrics diferents. La lectura de tot aquest tema ornamental és pràcticament impossible per manca d'elements definidors. Tot i així s'aprecia en l'elaboració, tant de la peça com de la seva decoració, una factura popular poc depurada. L'atribució cronològica del segle XI-XII ha estat establert sobretot tenint en compte l'ús freqüent que hom feia en aquesta època d'aquests recipients.