Santa Anna de Mont-ral Gurb

Osona
Parròquia de Sant Andreu de Gurb
A 750 metres per carrer i camí rural de la carretera N-152a, punt quilomètric 70'500

Coordenades:

41.95303
2.24563
437479
4644836
08100-7
Patrimoni immoble
Edifici
Medieval
Romànic
XII
Bo
Legal
Normes subsidiàries de planejament de Gurb, 2002.
Sí, IPA
Restringit
Religiós
Privada
Ref.Cad: 7953306DG3475S
Jordi Compte

Sant Anna de Mont-ral es troba situada en el serrat allargat que s'estén entre la carretera C-17 i el nucli urbà de Gurb, al nord-est de Mont-ral i al sud-oest de Martinencs.
L'edifici està bastit amb murs de maçoneria de pedra arrebossats i és format per una sola nau coberta amb volta de canó i capçada a llevant per un absis quadrat i un creuer amb capelles també quadrades. Es tractaria doncs d'un edifici romànic de finals del segle XII, on l'absis s'hauria transformat en creuer. L'accés principal es troba a la façana sud i és un senzill portal que consta d'arquivolta i timpà de pedra sense esculpir. Sobre una de les pedres del brancal de la porta hi ha dos dibuixos gravats i força erosionats: la representació d'un cavaller i un motiu geomètric. Adossat a l'oest de l'església hi ha un volum de planta baixa i primer pis que correspon amb el mas Santa Anna, coronat amb teulada de doble vessant i amb obertures emmarcades amb pedra treballada. En el punt d'unió d'ambdós edificis sobresurt un dels elements més característics de l'església, un campanar d'espadanya de quatre ulls d'arc de mig punt col·locats en dos nivells. El campanar està bastit amb blocs de pedra treballada i es troba coronat per diversos elements geomètrics i una creu de ferro.
A banda i banda del portal principal de l'església hi ha un banc coronat amb un fris esculpit, que podria tractar-se de lloses d'algun sepulcre medieval aprofitades.

L'església de Santa Anna de Mont-ral es troba documentada des de 1190, quan els cavallers Guillem, Bernat i Pere de Mont-ral amb les seves respectives mullers i fills van cedir la capella al bisbe de Vic i als sacerdots i confrares de la confraria de Santa Maria, que tingué gran vitalitat durant els segles XIII i XIV. L'any 1273 els altars dels sants titulars del temple eren santa Maria, santa Anna i el sant Esperit i no va ser fins al segle XV quan es va imposar l'advocació de santa Anna.

AADD (1984). Catalunya Romànica. Osona. Volum II. Enciclopèdia Catalana, S.A.
AADD (2002). Gurb. Un poble arrelat a la terra. Edicions Àlber.