L'Agullola
Rupit i Pruit

    Osona
    Cinglera de l'Agullola - Rupit
    Emplaçament
    A l'extrem de llevant del pla de Fàbregues
    922 m.s.n.m

    Coordenades:

    42.00438
    2.48365
    457240
    4650391
    Número de fitxa
    08901 - 244
    Patrimoni natural
    Tipologia
    Zona d'interès
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    Xarxa natura 2000
    PEIN. Decret 328/1992, de 14 de setembre
    Accés
    Fàcil
    Simbòlic
    Titularitat
    Privada
    Ref. Cad.: 08185A00400001
    Autoria de la fitxa
    Adriana Geladó Prat

    Roca en forma de monòlit, separada de la cinglera i inclinada, que ha esdevingut un dels símbols identitaris de Rupit. Presenta una forma apuntada, està coberta de vegetació arbustiva (sobretot al cim i a la part inferior) i està coronada amb una creu llatina de ferro de color negre. Domina bona part del Collsacabra, la Selva, les Guilleries i les valls de Sau i de Susqueda, i és visible des de molts de la contrada.

    L'element apareix mencionat en un capbreu del senyor dels castells de Rupit i Fornils datat l'any 1379. Apareix mencionat amb el nom de "Roca d'Aguilera" o "Guilera". Posteriorment, l'any 1604 apareix escrit com "la Guyola". Aquestes referències poden ser conseqüència de la confusió que hi ha entre els noms derivats d'àguila i d'agulla. El nom de Mugró de Catalunya li fou donat pel rupitenc Miquel Banús.

    BANÚS, Miquel (1979). “L’Agullola de Sant Joan de Fàbregas”. Els Cingles de Collsacabra, núm. 2, p. 11. 

    BANÚS, Miquel (1982). “L’Agullola de Rupit”. Els Cingles de Collsacabra, any III, núm. 11, p. 6-9.

     

    DONADA MADIROLES, Toni (2006). “Origen i toponímia a l’entorn de la Donada de Sant Joan de Fàbregues”. Ausa, XXII, núm. 158, p. 540.

    PARÉS I GANYET, Quirze (1985). La despoblació rural i les masies del Collsacabra. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 401.

    SOLÀ, Fortià Prev. (1933). El Cabrerès. Barcelona: [s.n.], p. 37-40.

    VINYETA, Ramon (1998). Rupit. Guia turística. Rupit: Mª Estrella Dorca i Aragonés, p. 22-23.