El gegant de l'Agullola
Rupit i Pruit
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Llegenda relacionada amb la formació de l’emblemàtica Agullola de Rupit. Antigament, la regió estava assolada per la presència d’un cruel gegant que robava bestiar i espantava la gent, arribant al punt de matar alguna persona. La gent de la contrada, esporuguida, invocà l’ajuda divina i Déu els envià l’arcàngel Sant Miquel per desfer-se del gegant, que no era altre que el dimoni. Un dia, Sant Miquel i el gegant iniciaren una lluita aferrissada que, finalment, guanyà el sant. Abans de tornar a l’infern, el gegant va posar un peu damunt del cingle del Far i l’altre al pla Boixer, clavant la seva espasa damunt del cingle de Sant Joan de Fàbregues, que es partí formant la penya de l’Agullola. Finalment, el gegant es llançà a l’interior del gorg de la Trapa, tornant d’aquesta manera a l’infern.
Existeixen algunes variants d’aquesta llegenda que l’entronquen amb la del castell de l’Envestida i el gorg de la Trapa. Per contra, en una altra de les versions, el gegant és bo i molt estimat a la contrada. Abans de marxar de la zona, com a record de la seva estada, clava un cop de destral al cingle de Sant Joan de Fàbregues, creant d’aquesta manera l’Agullola. Finalment, una altra de les llegendes relacionades amb l’Agullola, li atribueix la capacitat de desfer problemes llançant-los embolicats en paquets de vent.
Bibliografia
AIATS, Jaume; ROVIRÓ, Ignasi; ROVIRÓ, Xavier (1984). El Folklore de Rupit-Pruit. II. Narracions. Col. L’Entorn, 6. Vic: Eumo Editorial, p. 189.
BADIA TEJEDOR, Francesc (2002). Llegendes i romanços del Collsacabra. Consultat 13 novembre 2020, des de https://issuu.com/francescbadia/docs/
BANÚS I BLANCH, Miquel (2003). Collsacabra, paisatges i llegendes. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 44-45.
BANÚS, Miquel (2011a). “Llegenda de l’Agullola”. Els Cingles de Collsacabra, any XXXII, núm. 65, p. 27.
BUSQUETS, Blanca (2011). “Els paquets de vent”. Els Cingles de Collsacabra, any XXXII, núm. 65, p. 28-31.