El salt de la Pujolrassa
Rupit i Pruit
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Llegenda relacionada amb la masia de Pujolràs, situada als peus del castell de l’Envestida, damunt de la cinglera i prop del salt del Gravet. La mestressa de la masia volia fer desparèixer el seu marit. Anava sovint a l’església de Sant Joan de Fàbregues a pregar al sant que se l’emportés. Un dia, l’escolanet del temple la va escoltar i, amagat darrera del retaule, li contestà “botifarres i ous fregits, fan perdre la vista als marits”. El marit, assabentat dels plans de la seva muller, fingia que s’anava quedant cec fins que un dia li digué a la dona que no valia la pena viure en aquelles condicions i que l’ajudés a morir. Li va demanar que l’empenyés daltabaix del cingle, oferta que ella declinà fingint-li amor etern. Llavors, el marit li va dir que li taparia els ulls amb un mocador i així no veuria com ell queia pel cingle. Marxaren tots dos cap a la cinglera, ell situat al marge i ella darrera seu amb els ulls envenats. Quan la dona el va empenyer amb totes les seves forces, ell es va esmunyir i ella va caure al buit, estavellant-se al fons del penya-segat.
Existeixen algunes variants d’aquesta llegenda, com per exemple que la dona tenia un amant i per això volia desfer-se del marit, o bé que fou el rector de Sant Joan de Fàbregues ni no pas l’escolanet el que aconsellà a la muller. En algunes versions, el marit s’assabenta dels plans de la dona a través d’aquests religiosos i, en d’altres, és una veïna la que alerta al marit (després que la mateixa muller li expliqui a la veïna).
Bibliografia
AIATS, Jaume; ROVIRÓ, Ignasi; ROVIRÓ, Xavier (1984). El Folklore de Rupit-Pruit. II. Narracions. Col. L’Entorn, 6. Vic: Eumo Editorial, p. 183-186.
BANÚS I BLANCH, Miquel (2003). Collsacabra, paisatges i llegendes. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 55-56.
ROVIRÓ I ALEMANY, Xavier (2014). El Camí Ral de Vic a Olot. Itineraris i històries. Col·lecció Popular Llegendes, 30. Sant Vicenç de Castellet: Farell Editors, p. 42-43.
