La Pleta

Sitges

Es tracta d'un edifici de gran singularitat i amb unes peculiaritats arquitectòniques que el defineixen com una obra de cert interès dins del modernisme, llenguatge que s'aplica al tractament formal dels seus elements.
La masia pròpiament dita presenta un alçat de tres nivells (pb+ 1p+golfes) i està estructurada en tres cossos, un de central, més avançat, i dos de laterals, reculats i de dimensions dissemblants. S'identifiquen també dos naus perpendiculars a l'edifici principal, que consten únicament de planta baixa i a les que s'accedeix per diverses portes d'arc rebaixat.
Els paraments exteriors són de pedra natural, sense cap tendència a l'ordenació en filades regulars. En contraposició, totes les obertures estan definides per brancals i arquacions de maó massís en obra vista. D'aquest darrer material són també les cornises que tradueixen a la façana la cota dels forjats de l'edifici i les pilastres que emmarquen el frontis. La porta principal està lleugerament desplaçada respecte de l'eix axial de la façana i és l'únic element realitzat en pedra; apareix conformada per un arc de mig punt amb les impostes pròpies d'un arc d'inflexió. En el primer pis s'identifiquen tres finestres constituïdes per arcs de mig punt lleugerament peraltats, en aquesta ocasió amb l'intradós graonat. En el darrer nivell, les golfes, s'identifica una galeria conformada per quatre obertures d'arc de mig punt senzill.
Totes les cobertes són de doble vessant.
El mateix tractament formal s'aplica a les múltiples façanes del conjunt, tant si es tracta de frontis laterals com posteriors.
Un element molt característic de la fesomia de la finca és, sens dubte, la coberta cònica del pou o cisterna que se situa al seu costat, i que ha estat interpretada com una adaptació del disseny de les xemeneies industrials de l'època.