Ermita de Nostra Senyora de Gràcia
Sitges

    Garraf
    Turó de Miralpeix
    Emplaçament
    Miralpeix

    Coordenades:

    41.23103
    1.77243
    397120
    4565131
    Número de fitxa
    08270 - 457
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Medieval
    Gòtic
    Romànic
    Segle
    XII-XIV
    Estat de conservació
    Dolent
    El Pla Especial estableix que cal consolidar i restaurar l'edifici i adequar l'entorn. L'estat de l'edifici requereix millores en general.
    Protecció
    Legal
    Pla Especial, 457. 2006
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    IPA-1773
    Accés
    Difícil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    Bisbat de Barcelona. C/ Bisbe, 5 (08002-Barcelona)
    Autoria de la fitxa
    Núria Nolasco Azuaga

    Petita ermita que consta d'una única nau i d'una capçalera absidal. El seu parament, de pedra, és irregular i d'escassa qualitat. A la façana principal s'identifica la porta, actualment conformada per una obertura rectangular que presenta la llinda adovellada i els brancals de carreus de pedra amb refaccions de maó massís. Immediatament a sobre, s'identifica una rosassa o ull de bou, de maó massís amb reixa metàl·lica de factura recent. Corona l'edifici el simple ràfec de la coberta de teules a doble vessant. Pel que fa a les façanes laterals, destaca tan sols la presència d'algun contrafort i d'alguna obertura actualment cegada.
    La nau està coberta per una volta apuntada. S'observen restes de pintura que imiten les nervadures i les claus d'una volta de creueria de dos trams. L'interior es troba avui en dia buit i molt deteriorat.

    Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest conjunt disposa del tipus de protecció III. Els edificis estan catalogats com a tipus C. L'aplec de l'ermita de la Nostra Senyora de Gràcia es celebrava el 22 d'agost; en l'actualitat aquesta festivitat s'ha perdut.

    R. Planes recull la relació de l'origen d'aquest santuari amb la reconquesta que estableix Tarafa a la "Crónica dels cavallers catalans". Per les seves característiques arquitectòniques, la construcció de l'ermita pot situar-se entre els segles XII i XIV ja que mostra alguns trets romànics (com el notable gruix dels murs i la presència de contraforts) i gòtics (com ara la rosassa de la façana principal i la volta ogival). L'any 1611 l'ermita apareix descrita en un capbreu com la "capella Sanctae Mariae de Miralpeix vulgo dicta Beata Mariae de Gratia". També s'observen elements atribuïbles a operacions posteriors. L'edifici havia contingut nombrosos exvots però va ser profanat el 1936.

    "Gran geografia comarcal de Catalunya" (1982). Vol. 5. Barcelona
    Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006)
    PLANES, R. (2004) "Llibre de Sitges". Sitges