Torre i masia de Garraf (Can Güell)

Sitges

Les primeres mencions documentals de la torre de Garraf daten del segle XVI, malgrat que aquest element defensiu té els seus orígens en el segle XV, atès que va ser edificada com una fortificació pertanyent a la quadra de Garraf amb l'objectiu de defensar-la dels atacs de pirates a les costes catalanes. L'any 1571 Nicolau de Credença col·loca la torre en un mapa que va realitzar de les possessions de la Pia Almoina de la Seu de Barcelona. També existeixen referències escrites de l'any 1586. A finals del segle XVIII i inicis del XIX l'element encara mantenia la seva funció defensiva, com es va demostrar en el decurs de la guerra que espanyols i francesos van lliurar contra Anglaterra; de fet, un atac anglès va destruir bona part de l'estructura. Va ser restaurada, juntament amb la masia adjunta, després de ser adquirida per Eusebi Güell l'any 1871. Pel que fa a les dades històriques referents a la masia Güell, cal recordar novament que l'edifici es troba construït en uns terrenys que originàriament pertanyien a la Pia Almoina de la Seu de Barcelona. A principis del segle XIX la casa va patir el saqueig i l'incendi de les tropes angleses, en guerra amb Espanya i França. L'any 1871 el conjunt era propietat de l'Estat, després de l'aplicació de les lleis de desamortització; la construcció de la carretera de les costes va propiciar la seva subhasta pública, ocasió que va ser aprofitada per Eusebi Güell, qui va adquirir-la amb totes les seves pertinences. El nou propietari va restaurar el conjunt i posteriorment l'amplià amb altres construccions destinades a l'explotació comercial de la vinya, com les renombrades bodegues Güell, que van perdre la seva funció arrel de la destrucció dels camps provocada per la fil·loxera.