Celler Güell
Sitges

    Garraf
    Carretera C-246 (Barcelona-Calafell) km. 27

    Coordenades:

    41.2559
    1.90574
    408327
    4567742
    Número de fitxa
    08270 - 447
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Contemporani
    Modernisme
    Segle
    XIX-XX
    Francesc Berenguer (1866-1914) i Antoni Gaudí (1852-1926)
    Estat de conservació
    Bo
    La normativa del Pla Especial estableix la conservació estricta del conjunt
    Protecció
    Legal
    Pla Especial, 447. 2006
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    IPA-11931
    Accés
    Fàcil
    Productiu
    Titularitat
    Privada
    Ref. cad.: 62202DF0688S
    Autoria de la fitxa
    Núria Nolasco Azuaga

    Es tracta d'un conjunt d'edificacions integrat per un celler i magatzem, habitatges i una capella, situat a prop del mar i de la carretera de les costes de Garraf. Tots els seus elements estan construïts segons els postulats tècnics i estètics pròpiament modernistes, més concretament de l'escola gaudiniana. Destaca, doncs, la presència d'arcs parabòlics, la utilització del ferro forjat i de l'obra vista, l'asimetria de la composició i l'ús de fórmules constructives extretes de l'arquitectura medieval.

    Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, l'edifici disposa del tipus de protecció II. La finca està catalogada com una construcció de tipus C.

    Les dades històriques sobre la construcció del conjunt no són clares, malgrat haver estat construït en una etapa relativament recent. Els principals estudiosos de les seves estructures (D. Mackay i J. Bassegonda) no han arribat a consensuar una data concreta per a la construcció del celler, ni sobre la paternitat de la idea original que J. Bassegoda considera una col·laboració entre Berenguer i el seu mestre Antoni Gaudí. Interpretacions més recents, com la d'Isabel Coll, estableix una autoria conjunta del projecte.
    Segons la documentació conservada a l'Arxiu Municipal de Sitges, el 21 d'octubre de 1889 es va fer arribar al consistori una sol·licitud de llicència d'obres per a construir una bodega a la part posterior de la finca que Eusebi Güell posseïa en la quadra de Garraf. En el document no hi consta cap referència a l'arquitecte que seria el responsable tècnic de l'execució de l'obra (Arxiu Municipal de Sitges. Sèrie: Obres i Urbanisme. Caixa: 1880-1889). Tanmateix, segons les recerques publicades per Bassegoda i Coll, existeix un plànol de 1895, signat pel propi Gaudí, que difereix molt de l'edifici existent.
    Pel que fa als possibles autors del conjunt, la trajectòria d'Antoni Gaudí (Reus, 1852-Barcelona, 1926) és sobradament coneguda, i entre les seves obres principals cal citar-ne la casa Vicenç, el "Capricho" de Comillas, els pavellons Güell, el palau d'Astorga, el col·legi de les Teresines, la casa Botines a Lleó, can Calvet, Bellesguard, el parc Güell, can Batlló, la cripta Güell, can Milà i la seva gran obra inacabada, la Sagrada Família.
    Pel que fa a Francesc Berenguer (Reus, 1866-Barcelona, 1914), fou col·laborador i deixeble de Gaudí i va realitzar, entre d'altres, l'asil i santuari de Sant Josep de la Muntanya i la casa de Gaudí al parc Güell de Barcelona.

    Arxiu Municipal de Sitges. Sèrie: Obres i Urbanisme. Caixa: 1880-1889
    BAREY, A. (1980) "Barcelona: de la ciutat pre-industrial al fenomen modernista". Barcelona
    BASSEGODA, J. (i d'altres) (1976) "Modernismo en Cataluña". Barcelona
    BASSEGODA, J. (1984) "Gaudí. Arquitectura del futur". Barcelona
    BASSEGODA, J. (1985) "Antoni Gaudi (1852-1926)". Barcelona
    COLL, I. (2001) "Arquitectura de Sitges. 1800-1930". Sitges
    "Gran geografia comarcal de Catalunya". (1982). Vol. 5. Barcelona
    MACKAY, D, (1964-46) "Berenguer" a "Cuadernos de Arquitectura" nº 58. Barcelona
    MATEOS, R. (2003) "Història de Garraf". Sitges
    MONTE, M.A. (1987) Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11931
    Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006)
    RÀFOLS, J. F. (1929) "Gaudí". Barcelona