Jaciment paleontològic de l'Avenc Marcel Vallirana

    Baix Llobregat
    Pla del Marge del Moro
    A l'extrem sud-est del terme municipal, al costat de l'avenc del Marge del Moro
    529m

    Coordenades:

    41.3518
    1.93812
    411170
    4578355
    08295-808
    Patrimoni natural
    Jaciment paleontològic
    Cenozoic
    Neògen
    Bo
    Inexistent
    CCAA 13890
    Fàcil
    Científic
    Privada
    Ref. Cad.: 08296A00500005
    Adriana Geladó Prat

    Jaciment paleontològic situat a l'extrem de llevant del Pla del Marge del Moro, als peus d'una torre d'una de les línies d'alta tensió de la zona. Geològicament, la zona està formada per dolomies obscures del Juràssic, amb poca potència estratigràfica. En general, l'avenc consta de dues zones ben diferenciades: una xarxa vertical i un conjunt de vies remuntants enllaçades per galeries horitzontals intermèdies. Les restes òssies estaven disseminades per tota la cavitat, tot i que la majoria es van recuperar al llarg de la Via dels Ossos, entre els blocs i les esquerdes. Aquestes restes corresponen a diferents mamífers prehistòrics. D'entre aquests, destaquen les restes de tigre de dents de sable (Homotherium latidens) i, sobretot, les del linx ibèric (Lynx issiodorensis), la datació de les quals situa el jaciment entre els 1,5 i 1,6 milions d'anys. Segons aquesta troballa, l'existència del linx ibèric es rebaixa en mig milió d'anys d'abans del que es pensava fins ara.

    Cronològicament, el jaciment s'adscriu a les èpoques del Plistocè Inferior, dins del període del Quaternari.

    La primera exploració del jaciment es va dur a terme durant el mes de desembre de 1982. Prèviament, els treballs de la fonamentació d'una torre elèctrica havien posat al descobert la cavitat. El SIEP del CE Poblet va realitzar la primera entrada explorant el pou d'entrada, un passadís i una galeria horitzontal. Per realitzar la seva topografia es va extreure part del sediment amb restes faunístiques (peces dentaries). Poc després, els treballs de la torre elèctrica van tapar completament la boca d'entrada. L'any 1989 es van iniciar els treballs per tornar a obrir l'entrada però, a causa de la duresa del terreny, només es va aprofundir uns 20 centímetres. L'any 1991, l'avenc es va tornar a explorar per part d'espeleòlegs del SIES d'Esplugues, l'ACE de Mataró i el GIRES de Sant Esteve de Sesrovires. L'any 2002 es va realitzar una excavació paleontològica per part de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP).

    ASENSIO, Toni (1993). "Cavidades del Pla del Marge del Moro. Nuevos descubrimientos en el Avenc Marcel". Passamà, 1, p. 27-42. BOSCAINI, Alberto; MADURELL-MALAPEIRA, Joan; LLENAS, Manel; MARTÍNEZ-NAVARRO, Bienvenido (2015). "The origin of the critically endangered Iberian lynx: Speciation, diet and adaptive changes". Quaternary Science Reviews, 123, p. 247-253. CCAA. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, Vallirana. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya [inèdit]. DAURA LUJÀN, Joan; SANZ BORRÀS, Montserrat (2009). "Historiografia dels jaciments plistocens al massís del Garraf i curs baix del riu Llobregat". Treballs del Museu de Geologia de Barcelona, 16, p. 5-38. Http://invarque.cultura.gencat.cat/ (Consulta: 27-06-2017). Http://www.espeleoindex.com/# (Consulta: 27-06-2017). Http://www.giresgrup.es/ (Consulta: 27-06-2017). NEBOT, Miquel; HERNÁNDEZ, Teresa (2008). "Els felins del Garraf". V Trobada d'Estudiosos del Garraf, p. 213-220, Diputació de Barcelona. SANZ, Montserrat; BLASCO, Anna; DAURA, Joan (2005). Memòria de les prospeccions arqueològiques: Garraf-Ordal (Baix Llobregat, Garraf). [Barcelona: Inèdit].