Goigs de Santa Perpètua
Gurb

    Osona
    Parròquia de Sant Cristòfol de Vespella
    Emplaçament
    Església de Santa Perpètua

    Coordenades:

    41.99805
    2.21826
    435256
    4649855
    Número de fitxa
    08100 - 232
    Patrimoni documental
    Tipologia
    Fons bibliogràfic
    Contemporani
    Segle
    XX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Restringit
    Religiós
    Titularitat
    Privada accessible
    Autoria de la fitxa
    Jordi Compte

    Es tracta dels Goigs en honor a Santa Perpètua, patrona de l'església de Santa Perpètua de Gurb. Els Goigs estan emmarcats en un requadre que presenta motius vegetals. A la part superior hi ha un dibuix de Santa Perpètua, amb els atributs del seu martiri, flanquejat per dos motius florals. A la part central hi ha les estrofes de la vida de la santa i de lloança i pregàries dels vilatans que s'encomanen a la seva protecció; a la part inferior hi ha una oració. "Sempre séreu celebrada De la Fé gran defensora, Perpetua, Màrtir sagrada, Siau nostra intercessora. Erau de vint y dos anys Quant Severo Emperador Sesahogá son furor Ab Vos y ab vostres cmpanys; Tanta rabia y forsa armada Vos fèu mes mereixeradora: etc. En la presó detinguda Per tentar vostra constancia Del temor véureus' vensua; Mes allí sou batejada Benehint tal felís hora: etc. Del Cel mòlt afavorida Per medi de grans visions Sabéu que en tribulacions Acabaréu vostra vida; Deixantvos fortificada La gracia consoladora: etc. Lo fillet que tanta pena Vos daba, tenintlo ausent Recobráreu, y al moment De alegria quedáu plena, Quant de est modo acompanyada La trista sort seus ‘ milllora! Etc. En la escala fins al Cel, Que, á qui vol pujarla, espanta, Fixáu vostra débil planta Sens cap temor ni recél; Essent dalt, sòu recreada Ab un jardí que enamora: etc. Gustant allí la dulsura Del celestial menjar, En vá os intenta enganyar Ja l' temor; ja la blandura: No os veurá lo Pare mudada Quan las mans vos besa y plora: etc. Arribá per fi lo dia De sèr llansada á las fieras “Ja tens mon cor, lo que esperas” Diheu ab mòlta alegria; Trobantvos tant alentada Vostra pena se minora: etc. No habent mort en tal torment Com qui de un fort sòn desperta, De queus' han ferit, sòu certa Los cruels estragos veyent; Clamáu ab veu esforsada "Ara de patir es hora: etc." Acceptan mòlt animsa Lo colp quel sayó vos dona, Y ab ell rebéu la corona Queus fá per sempre ditxosa; Queant axí degollada Dels tirans triumfadora: etc. Martiri tant consumat Fá que ab Cristo mòlt podéu Perque nostres camps guardéu De tota calamitat Véu sa oració despatxada Qui vostre favor implora: etc. Puig que com á sa Advocada Aquest Polbe vos adora: Perpetua, Mártir sagrada Siau nostra intercessora."

    Els goigs són composicions poètiques, de caire popular, que es canten en llaor de la Mare de Déu, a Crist o als sants. Es canten col·lectivament, en el marc d'un acte religiós de cert relleu, com ara una missa de festa major, un aplec, una processó, etc. La seva finalitat, en el marc de devoció i en memorial d'un sant o santa, patró o patrona d'una comunitat, consisteix a donar les gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat. Aquesta edició dels goigs es va imprimir a Bellapuig d'Igualada.