Santa Perpètua
Gurb

    Osona
    Parròquia de Sant Cristòfol de Vespella
    Emplaçament
    A 3350 metres per pista forestal de la carretera BV-4601, punt quilomètric 7'000

    Coordenades:

    41.99758
    2.19572
    433389
    4649820
    Número de fitxa
    08100 - 12
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Modern
    Segle
    XVII-XVIII
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    Normes subsidiàries de planejament de Gurb, 2002.
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    Sí, IPA
    Accés
    Fàcil
    Religiós
    Titularitat
    Privada
    Bisbat de Vic. c. Santa Maria, 1. 08500. Vic
    Autoria de la fitxa
    Jordi Compte

    L'església de Santa Perpètua es troba situada a l'extrem nord-est de la parròquia de Sant Cristòfol de Vespella, al cim d'un turó elevat en la vall de la riera del Sorreigs, al sud-oest de Sant Martí Xic i al nord-est de Sant Bartomeu del Grau, quedant aquests en una alçada lleugerament superior. El turó on es troba l'església queda encerclat en les vessants sud i est per un cingle de roca d'alçada notable i visible des de nombrosos punts al voltant.
    Es tracta d'una petita església d'una nau, planta rectangular i teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals, que en algun punt conserva l'original ràfec de lloses. El campanar és d'espadanya i de doble ull, es troba al capdamunt de la façana principal i està coronat amb una petita teulada de doble vessant i una creu de ferro. Els murs són de maçoneria de pedra arrebossats, tot i que en algunes parts l'arrebossat es troba escrostonat. L'absis és carrat i es troba orientat al nord-est.
    La façana principal, orientada al sud-oest, presenta un portal central d'arc de mig punt emmarcat amb pedra treballada i un òcul circular a sobre emmarcat amb dos monòlits de pedra treballada.
    La façana sud-est mostra l'antic portal d'arc de mig punt emmarcat amb pedra treballada, actualment tapiat i parcialment arrebossat.
    La façana nord-est, que correspon a l'absis, no conté cap obertura i la nord-oest conté únicament una cisterna de planta circular adossada bastida amb murs de maçoneria de pedra.

    En el campanar d'espadanya de doble ull de l'església es conserva una campana.

    L'església de Santa Perpètua es troba documentada des de 1356, en un document en el que rebia una butlla d'indulgència per fomentar el seu culte, tot i que el seu origen podria ser anterior. L'edifici actual vas ser reformat de manera important entre el segle XVII i els inicis del segle XVIII.

    AADD (2002). Gurb. Un poble arrelat a la terra. Edicions Àlber.