Goigs a llaor de Ntra. Sra. de Montserrat
Veciana
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Goigs a llaor de Ntra. Sra. de Montserrat que es venera en la seva Capella del Molí de la Roda, i que diuen així:
ENTRADA: Puix en sóu del Cel Senyora / Que'ns guia a nostre Destí
TORNADA / Guardeu-nos ara i tothora / Mare de Déu del Molí
COBLES / En teniu vostra capella / Frec a fec de gentil riu; / N'apar una meravella /I el vostre cor hi somriu... / Quan el nostre és trist i plora / Bo-i-cercant el bon camí: / Guardeu-nos ara i tothora / Mare de Déu del Molí/ Prop, ben propet de la roda / Que du l'aigua del Molí, / S'aixeca l'ermita sola / Dins l'enclós de Sant Martí. / Allí el verdor no s'esflora / Ni la tarda ni el matí: / Guardeu-nos ara i tothora /Mare de Déu del Molí/ N'heu volgut bella niada / que vostre amor a cridat: / N'és La Salle amb sa ramada / Que hi funda el Noviciat. / La vocació s'enriola / De lliris i gessamí: / Guardeu-nos ara i tothora / Mare de Déu del Molí/ Arreu la gent us invoca / De la plana i despoblat; / Allí vostre Nom hi evoca /Madona de Montserrat, / I sempre canta i l'adora / Amb son estre el Serafí: / Guardeu-nos ara i tothora / Mare de Déu del Molí/ De Calaf i sa contrada / Venen d'arreu a pregar: / Us plau l'oració encelada / Del novici lasal·lià... / Per tots teniu bona nova, / Per al trist i pel mesquí: / Guardeu-nos ara i tothora / Mare de Déu del Molí/ A tots vostre cor convida, / A tots, donant-los la mà; / Tothom freturós us crida / Que'l volgueu aconhortar.../ El cor és fred i s'enyora, / D'amor el volem ompli: / Guardeu-nos ara i tothora / Mare de Déu del Molí/ i puix l'ànima en fa via / Vers l'hermosa Eternisat, / Valgueu-nos sempre i tot dia / Estrella de Montserrat. / Seguin vostra llum sortosa / Anirem sense desdí: / Guardeu-nos ara i tothora / Mare de Déu del Molí/
PER ACABAR / i així al redós de l'ermita / Del predi de Sant Martí: / Guardeu-nos ara i tothora / Mare de Déu del Molí/
V/. Ora pro nobis sancta Dei Genitrix.
R/. Ut digni efficiamur promissionibus Christi.
OREMUS Concede, quaesumus, omnipotens Deus: ut fideles tui, qui sub sanctissimae Virginia Mariae Nomine et protectione laetantur, ejus pia intercessiones, a cunctis malis liberentur in terris, et ad agudia aeterna perveniantur in coelis. Per Christum
El goig té la partitura inclosa.
Història
Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, santes, la Mare de Déu o Crist i tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat.
La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries ,especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i es canten actualment cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1645), de potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arreglades també durant aquest període.
Bibliografia
BISBAL, M.A.; MIRET, M.T; MONCUNILL, C. (2001). Els goigs a la comarca de l'Anoia. Fundació Salvador Vives.
