Fons cartogràfic referent a Veciana del Instituto Geográfico Nacional
Veciana

    Anoia
    C. General Ibáñez de Ibero, 3 (28003 - Madrid)
    564

    Coordenades:

    41.65612
    1.48859
    374155
    4612700
    Número de fitxa
    08297 - 191
    Patrimoni documental
    Tipologia
    Fons documental
    Contemporani
    Segle
    XX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Física
    Accés
    Restringit
    Científic
    Titularitat
    Pública
    Instituto Geográfico Nacional
    Autoria de la fitxa
    Jordi Montlló Bolart

    Conjunt de 4 minutes cartogràfiques originals provinents del fons de l'Instituto Geográfico Nacional, antic Instituto Geográfico y Estadístico. Es tracta d'arxius raster que corresponen a la digitalització dels mapes manuscrits en paper conservats a l'Arxiu Tècnic de l'IGN. Formen part dels treballs previs a la realització del Mapa Topográfico Nacional, en alguns casos amb vàries dècades de diferència a la publicació de la primera edició del MTN de la zona. Aquest tipus de documents es van realitzar principalment entre 1870 i 1950 i es classifiquen en minutes planimètriques, minutes altimètriques i minutes conjuntes d'altimetria i planimetria.
    Estan dibuixades a escala 1:25.000, amb una precisió d'obtenció de la informació corresponent a l'escala 1:50.000.
    Les minutes amb número de referència 080334 i 080684 , comprenen el terme municipal de Santa Maria del Camí, pert. De Veciana / (Sta. Maria). Ambdues estan signades a Barcelona, el 25 de gener de 1919, pel topògraf auxiliar de 2ª de Geografia, Victoriano Claudine.
    Les minutes que porten la referència 080335 i 080683 estan signades pel topògraf auxiliar major de Geografia, Marco Peyo. Ambdues estan datades el 5 de gener de 1919. La que porta el número 080335, és un aixecament particularment interessant perquè en ell és pot observar la superfície de Veciana calculada amb el planimètric Wetli. En ell hi consta el nom del delineant de primera, Luís Sorluonda i el delineant major, Primitivo Carcedo. A més a més, a la part dreta del mapa hi ha dues anotacions, una en negre i l'altra en vermell. En color negre es llisten el Camí d'Astor a Segur, el camí de Puigderram, el camí de Cal Vidal. També si anota el següent " Los datos para la colocación en la hoja de los perimétros de Montfalcó y Segur se han tonado de las poligonaciones de los mismos. Los signos de casa que en la hoja no tienen nombre representant barracas".
    En color vermell diu "La minuta del 50.000 nº 390 (Cervera) a la que corresponde esta planimetría ha sido puesta al día por el Servicio Geográfico del Ejército, figurando en esta hoja los nuevos detalles planimétricos". Està signada a Madrid el 10 de Juliol de 1950 pel topògraf Teodoro Climent.

    Aquestes minutes s'originen a partir de que l'IGN decideix realitzar el " Mapa Topográfico Nacional", a escala 1:25.000 i publicat a escala 1:50.000. Es va iniciar l'any 1857 amb la medició de la base geodèsica de Madrilejos que va ser dirigida pel General Carlos Ibáñes de Ibero. La publicació del mapa es va iniciar l'any 1875 i va finalitzar l'any 1968. Per dur a terme aquest treball, es va agafar l'elipsoide de referència l'anomenat de Struve, amb punt d'origen en l'Observatori Astronòmic de Madrid. La projecció que es va escollir per a aixecar el Mapa va ser la polièdrica, sobre plans tangents a l'el·lipsoide de Struve, amb un format de 10' per 20' de longitud.
    Per minimitzar els errors de projecció es van establir tres eixos principals: el mapa es va dividir en fulles de 20' de base, en el sentit dels paral·lels, i de 10' d'alçada en el dels meridians. En segon lloc, la part de la superfície terrestre compresa en cada full es va considerar pla. I finalment, les minutes es van realitzar per topografia clàssica, a escala 1:25.000, i es va publicar a escala 1/50.000.
    Es van realitzar 1.106 fulls; dels quals 1.036 corresponien a la Península; 26 a les illes Balears; 42 a les illes Canàries; una a l'illa d'Alborà i una de les illes Columbretes.
    Les minutes van ser vigents fins que l'any 1961 es va fer una proposta de modernització del "Mapa Topográfico Nacional" reformant la simbologia i millorant la representació dels elements geogràfics, imprimint en sis colors i resoldre els problemes que plantejava la toponímia.