Fossa comuna del Cementiri de Coforb
Capolat

    Berguedà
    Situada a la zona de Coforb, a l'extrem oriental de l'actual municipi de Capolat
    Emplaçament
    Cementiri de Sant Martí de Coforb

    Coordenades:

    42.091108598661
    1.7923794686794
    400130
    4660598
    Número de fitxa
    08045 - 257
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Jaciment arqueològic
    Contemporani
    Segle
    XX
    Any
    1939
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Altres
    Titularitat
    Privada
    001600200DG06A0001GA
    Autoria de la fitxa
    Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà

    Al mur de l'església de Sant Martí de Coforb que dona al cementiri, hi ha una placa en record d'un grup de persones que van ser afusellades a la Baga de Queralt l'any 1939 i enterrades en una fossa en un racó del cementiri. A la placa s'hi pot llegir "JACINT BARAT CANAL (SOLANELL) / RAMON FREIXA CASALS (RUNERS) / ROSENDO PAGEROLS PARERA (LA VILA) / AFUSELLATS A LA BAGA DE QUERALT / EL 5 DE FEBRER DE 1939 / AJUNTAMENT DE CAPOLAT 2004".

    L'any 2012, es va fer un documental anomenat "Desencaixats" i es va poder recopilar la memòria sobre cinc possibles fosses que hi hauria fora de cementiri:

    - Fossa Sota Riera, 14 soldats republicans executats en una trinxera.
    - Al Serrat de la Bugia, 1 soldat republicà.
    - Al Serrat Gran, 2 soldats republicans
    - Al Pas de Riera, 1 soldat republicà en una trinxera.
    - Al Pontasco, 1 oficial republicà.

    La ubicació concreta d'aquestes fosses no és pública i encara avui no han estat obertes ni estudiades.

    En el documental Desencaixats s'explica com la zona de Berga va tenir un nucli de resistència durant la retirada republicana. Els franquistes van arribar a Capolat el 30 de gener i aquest municipi va ser part de la línia de front que envoltava Berga entre Gironella i Castellar del Riu. Aquesta zona era defensada per la 30 Divisió republicana, però no van poder evitar l'ocupació, que es va donar el 2 de febrer del 1939. Aquest front i la posterior repressió van portar a que algunes persones fossin assassinades i enterrades en fosses comunes pel territori. A Capolat hi ha les úniques fosses comunes del Berguedà que han sigut localitzades i que apareixen en el mapa de fosses de la Generalitat com a probables, ja que no han sigut obertes ni estudiades.