Forn de calç de can Ferrers
Fogars de Montclús

    Vallès Oriental
    Can Ferrers
    Emplaçament
    Es troba situat pròxim a la riera i a la Font de can Ferrers.
    400

    Coordenades:

    41.72812
    2.43562
    453061
    4619744
    Número de fitxa
    08081 - 93
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Element arquitectònic
    Modern
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XVIII-XX
    Estat de conservació
    Dolent
    Parcialment destruït. Només conserva la part interna
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    08080A012001810000HI
    Autoria de la fitxa
    Virgínia Cepero González

    Forn de calç, parcialment destruït, situat a les proximitats de la riera i de la font de can Ferrers. És de planta circular, excavat al sòl natural, i només conserva la part interna, formada per una estructura de diàmetre circular i cilíndric, excavada al sòl, amb les parets interiors cremades per les diverses coccions. Les seves mesures aproximades són 2,5 m de diàmetre i 3 m de profunditat.
    La seva datació correspon a un ventall cronològic força ampli, ja que aquest tipus d'estructures s'utilitzaven des d'època moderna, normalment associades a obres de reforma d'alguna masia i també a la necessitat de calç, fins a meitat de la dècada dels anys 50 del segle XX.

    Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (Fogars de Montclús) número 411.

    El forn de calç és una estructura parcialment construïda, que consisteix en una cavitat excavada en part al terreny natural, limitada lateralment per una paret engruixida de pedres, i coberta, per la part superior, amb una cúpula formada per una capa de pedres, llenya i terra. Hi ha dues obertures, una inferior, per tal d'alimentar el foc, i una superior, per tal de que surti el fum i per a dipositar-hi les pedres calcàries amb les que es fa la calç.
    La cocció que permet la transformació de la pedra calcària a la calç viva es produeix a uns 1.000 ºC, i es duu a terme mitjançant feixos de llenya cremats en somort durant deu o dotze dies. La calç viva s'utilitza per a fer morter, que és la barreja de calç, sorra i grava, i es fa servir com a element d'unió del material constructiu; i la calç morta es fa servir principalment per emblanquinar les cases.
    Els forns de calç van ser utilitzats des de l'època moderna fins a meitat de la dècada dels anys 50 del segle XX.

    MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny.