Forn de calç de can Valls o Forn Gran
Fogars de Montclús
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Forn de calç, parcialment destruït, de planta circular i ovalada i secció troncocònica invertida, excavada al sòl natural. Es troba situat al sot del Còdol, a prop de la masia de can Valls. Està format per una estructura construïda amb pedres de la zona lligades amb morter de calç i revestides per la cara exterior amb una capa d'argila utilitzada com element aïllant. També en forma part una estructura de diàmetre circular i cilíndric, excavada al sòl, amb les parets interiors cremades per les diverses coccions, i unes mesures aproximades de 3 m d'alçada, 3,2 m de diàmetre intern de base, i 2 m d'obertura superior de l'ull.
Actualment es troba abandonat, a un indret embardissat i difícil d'accedir, fet que dificulta la seva descripció. La vegetació que creix al seu interior malmet els vestigis de l'estructura.
La seva adscripció cronològica és força difícil ja que ja que aquest tipus de construccions s'utilitzaven des d'època moderna fins a meitat de la dècada dels anys 50 del segle XX, normalment associades a obres de reforma d'alguna masia i també a la necessitat de calç.
A les fotografies no es pot apreciar amb claredat l'estructura perquè l'indret on es situa es trobava completament embardissat en el moment de la visita.
Història
El forn de calç és una estructura parcialment construïda, que consisteix en una cavitat excavada en part al terreny natural, limitada lateralment per una paret engruixida de pedres, i coberta, per la part superior, amb una cúpula formada per una capa de pedres, llenya i terra. Hi ha dues obertures, una inferior, per tal d'alimentar el foc, i una superior, per tal de que surti el fum i per a dipositar-hi les pedres calcàries amb les que es fa la calç.
La cocció que permet la transformació de la pedra calcària a la calç viva es produeix a uns 1.000 ºC, i es duu a terme mitjançant feixos de llenya cremats en somort durant deu o dotze dies. La calç viva s'utilitza per a fer morter, que és la barreja de calç, sorra i grava, i es fa servir com a element d'unió del material constructiu; i la calç morta es fa servir principalment per emblanquinar les cases.
Els forns de calç van ser utilitzats des de l'època moderna fins a meitat de la dècada dels anys 50 del segle XX.
Bibliografia
MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny.
