La font de la Salada està situada al nord-oest de la Salada i al sud del Grau, a pocs metres de la pista asfaltada que comunica la zona de Sant Julià Sassorba amb la carretera C-154.
S'accedeix a la font a través de la pista asfaltada que comunica l'altiplà on es troba Sant Julià Sassorba. Des d'aquesta pista asfaltada, i en un revolt pronunciat en una zona de fort desnivell, s'ha d'abandonar l'asfalt i seguir unes 25 metres per un corriol estret que condueix fins la font.
La font està formada per una pica rectangular de pedra adossada a una marge. Al fons hi ha el brollador, completament cobert de molsa, i a la part frontal de la pica hi ha gravada la data de 1859 tot i que completament coberta de molsa. Al costat de la font hi ha diversos punts per on brolla l'aigua, en una zona de fort desnivell ocupada per un bosc d'alzines i roures. A pocs metres de la font, en un nivell inferior, hi ha una bassa rectangular delimitada per murs de maçoneria de pedra on s'acumula l'aigua de la font i que probablement s'havia utilitzat com a safareig tot i que actualment es troba coberta de vegetació.
Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant els hiverns dels anys 2003, 2004, 2005, 2006, 2007, 2008 i 2009, la font de la Salada presentava uns índexs de nitrats de 216'8, 268'9, 274'4, 315'2, 283'1, 258'6 i 385'2 mg/l respectivament per la qual cosa s'hauria de considerar com una font no potable, ja que supera àmpliament i de manera regular el límit tolerable de 50 mg/l establert per l'Organització Mundial de la Salut.
Bibliografia
AADD (2005). Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Eumo Editorial.
Grup de Defensa del Ter, Analítica de les Fonts d'Osona, Gener de 2006.
Grup de Defensa del Ter, Analítica de les Fonts d'Osona, Gener de 2007.
Grup de Defensa del Ter, Analítica de les Fonts d'Osona, Gener de 2008.
Grup de Defensa del Ter, Analítica de les Fonts d'Osona, Gener de 2009.
