La Salada
Gurb

    Osona
    Parròquia de Sant Julià Sassorba
    Emplaçament
    A 1000 metres per pista asfaltada de la carretera C-154, punt quilomètric 6'750.

    Coordenades:

    41.94205
    2.17334
    431476
    4643673
    Número de fitxa
    08100-33
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Modern
    Segle
    XVI
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    BCIN
    National Monument Record
    Defensa
    BCIN. Codi (R.I.) - 51 - 0005503 - 00000
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    Sí, IPA
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    Ref.Cad: 08099A02300050
    Autoria de la fitxa
    Jordi Compte

    La Salada es troba situada a l'extrem sud de l'altiplà on es troba l'església de Sant Julià Sassorba, al sud del Grau i a l'oest de València. Es tracta d'una masia de grans dimensions formada per diversos volums adossats de planta baixa, primer pis i golfes. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra, arrebossats en algunes parts, amb cantonades delimitades amb carreus treballats. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud, es troba dominada per un cos adossat que forma un porxo a nivell de planta baixa i una eixida al primer pis sustentats amb pilars de pedra treballada. Pròpiament a la façana i a nivell de planta baixa hi ha dues finestres emmarcades amb pedra treballada i llinda de fusta i un portal d'arc de mig punt adovellat amb un rombe en relleu a la clau en el que hi ha l'anagrama IHS, una creu i la data de 1590 inscrits. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat i una porta emmarcada amb pedra bisellada que dóna accés a l'eixida i està decorada amb un relleu a la llinda on hi ha la imatge d'una torre defensiva amb un portal i una finestra amb la data de 1590, l'anagrama IHS i les inicials "IO SA" al voltant. A les golfes hi ha una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta i just sota teulada hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada . Davant la façana hi ha un pati o lliça tancat delimitat per diverses estructures i murs de maçoneria de pedra, en un dels quals hi ha un carreu integrat al mur amb un lleó en relleu i l'anagrama JHS. L'accés principal a la lliça es troba a l'oest i és un portal emmarcat amb pedra treballada i llinda de fusta. La façana est forma un queixal a causa dels diferents volums ampliats. A la part dreta hi ha dues obertures, una porta emmarcada amb pedra bisellada al primer pis a la que s'accedeix a través d'unes escales i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada a les golfes. A la part central hi ha quatre finestres a nivell de primer pis, una de les quals tapiada i emmarcada amb pedra treballada i llinda monolítica d'arc de mig punt, i una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta a les golfes. A l'esquerre hi ha diverses estructures adossades que tanquen la lliça a sud i est. La façana nord conté a nivell de planta baixa quatre finestres emmarcades amb pedra treballada i llinda de fusta. Al primer pis hi ha quatre finestres, una emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta i les tres restants amb pedra bisellada, una de les quals amb decoració d'arc conopial a la llinda i una creu inscrita, i una de les altres amb l'anagrama IHS i una inscripció parcialment erosionada. A nivell de golfes hi ha dues finestres, una emmarcada amb monòlits de pedra bisellada i l'altra amb maó i llinda de fusta, i just sota teulada hi ha una finestra més. La façana oest conté a nivell de planta baixa una finestra emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta i una estructura circular adossada, bastida amb murs de maçoneria de pedra i amb una coberta de lloses. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, ambdues amb decoració d'arc conopial a la llinda i una amb una creu inscrita. A les golfes hi ha dues finestres emmarcades amb maó i llinda de fusta. Uns metres a l'est de la masia hi ha un volum de dos nivells bastit amb murs de maçoneria de pedra i coronat amb teulada de doble vessant. Es troba reformat com a habitatge.

    La Salada es troba documentada l'any 1280 com a domus de la Salada, propietat dels Vilagranada, castlans del castell de Gurb. L'última menció com a domus o casa forta data de 1347 quan Pere de Pruners va comprar al seu cunyat Galzeran de Vilagranada les domus de Vilagranada i la Salada. També apareix documentada en el fogatge de 1497.

    AADD (2002). Gurb. Un poble arrelat a la terra. Edicions Àlber. IGLÉSIES, Josep (1992). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Dalmau.