Font de can Carbonell
Sant Just Desvern

    Baix Llobregat
    Pg. de la Muntanya, s/n.
    Emplaçament
    Al pati de la masia-restaurant de can Carbonell.

    Coordenades:

    41.399868696461
    2.0861551205986
    423611
    4583551
    Número de fitxa
    08221 - 186
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Element arquitectònic
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XIX-XX
    Desconeguda
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    BPU
    BCIL
    BPU-6
    BCIL número de registre 10259-I per aprovació de la Comissió d'Urbanisme del 7 de maig de 1987.
    Accés
    Restringit
    Productiu
    Titularitat
    Privada
    08219A001000010000KQ
    Autoria de la fitxa
    David Torres Rodríguez - Kuanum

    Font de mina situada a un racó del pati de la masia de can Carbonell. L’aigua raja d’un tub cilíndric de coure encastat a la paret del pati i cau a una pica de pedra rectangular, tallada en un sol bloc, enganxada a la paret. A la pica s’adossa un petit safareig d’obra, que recull l’aigua de la pica a partir d’una canal tallada a aquesta i que funciona com un sobreeixidor. El safareig també rep l’aigua de la pluja a través d’una canalització situada just al racó del conjunt.

    Actualment, la font ja no està connectada a la mina sinó que s’abasteix d’aigua de la xarxa sanitària municipal. A la base de la pica de pedra hi ha instal·lada una aixeta de pedal que acciona el raig d’aigua.

    La masia de can Carbonell està situada a la serra de Collserola, espai que forma part de la Xarxa Natura 2000, una xarxa europea d'espais naturals protegits que té com a objectiu garantir la biodiversitat mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i de les espècies de flora i fauna silvestres d'interès comunitari. El 5 de setembre de 2006, el Govern de Catalunya, amb l’Acord de Govern 112/2006, aprova la llista definitiva de LIC (Lloc d’Importància Comunitària) i de ZEPA (Zona Especial Protecció Aus) que configura la Xarxa Natura 2000 al nostre país. 

    El Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola (PEPNat), aprovat el 2020 amb aprovació definitiva per Acord de Govern de la Generalitat de Catalunya en sessió del 6 d'abril de 2021, estableix les directrius per a la preservació dels valors naturals i paisatgístics del parc, així com per a la regulació dels usos i activitats que s'hi desenvolupen. Aquest pla és l'eina principal per a la gestió sostenible de l'espai natural.
    Aquestes mesures de protecció garanteixen la preservació dels valors ecològics, paisatgístics i culturals del parc, alhora que permeten compatibilitzar-los amb l'ús públic i les activitats tradicionals que s'hi desenvolupen.

    Can Carbonell és una de les masies més antigues de Sant Just Desvern. Malgrat haver-hi notícies de l’existència d’una casa en aquest enclavament l’any 1160, no és fins al 1304 que apareix la primera evidència documental del mas amb el nom actual, quan el 17 de gener en una vista pastoral a la parròquia se cita a Mateu Carbonell.

    La presència de la família Carbonell a la població es remunta a segles enrere ocupant diverses propietats, motiu pel qual les cases dels membres de la nissaga familiar rebien diferents noms. L’actual can Carbonell al segle XV era anomenada com a can Carbonell de la Muntanya per diferenciar-la d’altres propietats de la mateixa família ubicades dins de la vila, com Carbonell de la Carnisseria, citada l’any 1505, o Can Carbonell de la Plaça, documentada el 1648, aquesta última situada a l’actual plaça Verdaguer i coneguda avui com a Can Madorellet.  

    Una de les particularitats de can Carbonell, a més de la seva antiguitat, és que des de l’inici del segle XVI fins a l’actualitat ha estat en propietat de la mateixa família, conservant el mateix nom. De fet, el cognom Carbonell està molt present a la vila a partir d’aquest moment i ja apareix en la partida de baptisme de Joan Francesc Carbonell del 2 de setembre de 1509. Al llarg dels segles XVI i XVII diferents membres de la família Carbonell ocuparen càrrecs parroquials i durant els segles XIX i XX, alguns van formar part del consistori com a regidors i alcaldes.

    Les importants extensions de terres de la masia es van dedicar al llarg dels segles al conreu de cereal, vinya, olivera, fruiters i horta. Algunes estructures del mas així ho confirmen, com sitges, les restes d’un trull, un cup per elaborar vi i el celler, aquest últim va estar en funcionament fins a la dècada de 1980. Les quadres i els corrals també indiquen la presència de bestiar, utilitzat en les feines del camp, explotat per la seva carn o altres productes.

    CARDONA, Daniel; DE FABREGUES-BOIXART, Oriol; FERRER, Xavier; GUASCH, David; MALARET, Antoni; MORAN, Josep; NUET, Josep; PANAREDA, Josep Maria; PÉREZ, Jordi; RENOM, Mercè (1987). Sant Just Desvern, un paisatge i una història. Ajuntament de Sant Just Desvern, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

    FONT GRASA, Pere; REVERTER SALA, Teresa (2010). L'Abans de Sant Just Desvern: Recull gràfic 1870-1975. Col·lecció Baix Llobregat. El Papiol: Editorial Efadós / Ajuntament de Sant Just Desvern.

    SBERT PÉREZ, Olga; MASDÉU TÉRMENS, Raimon (2019). “El territori de Sant Just Desvern en el segle XVIII. L'anàlisi del Cadastre de 1716”. Miscel·lània d’estudis santjustencs, núm. 23.

    TENAS ALIBÉS, Antonino (1947). Notes històriques del poble i parròquia de Sant Just Desvern. Barcelona.