Font del Ferro
Sant Just Desvern
Ubicació
Coordenades:
Classificació
El Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola (PEPNat), aprovat el 2020 amb aprovació definitiva per Acord de Govern de la Generalitat de Catalunya en sessió del 6 d'abril de 2021, estableix les directrius per a la preservació dels valors naturals i paisatgístics del parc, així com per a la regulació dels usos i activitats que s'hi desenvolupen. Aquest pla és l'eina principal per a la gestió sostenible de l'espai natural.
Descripció
La font del Ferro està situada dins del Parc Natural de Collserola, a un corriol que uneix Sant Pere Màrtir amb can Baró.
L’actual font, urbanitzada a mitjan dècada de 1990, raja de la part central d’un mur de contenció de terres de 15 m de llargada i 2 m d’alçada. El mur, que és d’obra i està arrebossat de ciment, queda cobert per un embigat de fusta sense sostre que se sustenta amb columnetes de ferro, i la seva base presenta un banc corregut també fet d’obra.
L’aigua raja d’un broc cilíndric de ferro i cau a una pica quadrangular situada a la base. Aquesta pica desguassa, mitjançant un rec situat al banc corregut, a dues petites basses situades a cada extrem del mur de contenció.
Les obres d’adequació de la font, realitzades a la dècada de 1990, van crear una àrea de descans amb una plataforma de fusta i un banc al davant de la font, plataforma que salva el desnivell del torrent.
La font del Ferro original es troba per sobre de l’actual amb dos aiguaneixos naturals, no urbanitzats, a on es pot apreciar l’alt contingut d’òxid de ferro de l’aigua que dona nom a la font.
La font apareix citada per Mossèn Antonino Tenas i Alibés l’any 1947 a la seva obra Notes Històriques de la Parròquia de Sant Just Desvern.
Història
Les fonts, tan presents al Parc Natural de Collserola, conformen dins del paisatge de la serralada una xarxa hídrica essencial, juntament amb mines, basses i canalitzacions.
Tradicionalment, en estar en llocs frescos com fondals i torrenteres, les fonts han sigut llocs de descans i trobada de passejants i excursionistes. Envoltades per un ecosistema de ribera, amb espècies vegetals com avellaners, plàtans o verns, són també abeuradors per ocells i mamífers, a més de refugi per alguns espècimens d’amfibis.
És innegable el valor mediambiental de les fonts, que han estat construïdes i domesticades per l’ésser humà al llarg del temps, amb el propòsit d’aprofitar un bé tan escàs i estacional com és l’aigua a les nostres contrades. Aquesta estacionalitat és una de les característiques de les fonts naturals de muntanya, fet que marca la presència o absència del raig d’aigua.
La geologia de la serra, on predomina la roca llicorella caracteritzada per la seva impermeabilitat, és la responsable de la gran quantitat de fonts que podem trobar caminant pels espais del Parc Natural de Collserola, dins del municipi de Sant Just Desvern.
Bibliografia
TENAS ALIBÉS, Antonino (1947). Notes històriques del poble i parròquia de Sant Just Desvern. Barcelona.
TORMOS RAMI, Miquel (2007). Camins d'aigua. Passejades per 100 fonts de Collserola. Ediciones Desnivel. Madrid.
