Lledoner de can Carbonell
Sant Just Desvern
Ubicació
Coordenades:
Classificació
La serra de Collserola forma part de la Xarxa Natura 2000, una xarxa europea d'espais naturals protegits que té com a objectiu garantir la biodiversitat mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i de les espècies de flora i fauna silvestres d'interès comunitari. El 5 de setembre de 2006, el Govern de Catalunya, amb l’Acord de Govern 112/2006, aprova la llista definitiva de LIC (Lloc d’Importància Comunitària) i de ZEPA (Zona Especial Protecció Aus) que configura la Xarxa Natura 2000 al nostre país.
El Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola (PEPNat), aprovat el 2020 amb aprovació definitiva per Acord de Govern de la Generalitat de Catalunya en sessió del 6 d'abril de 2021, estableix les directrius per a la preservació dels valors naturals i paisatgístics del parc, així com per a la regulació dels usos i activitats que s'hi desenvolupen. Aquest pla és l'eina principal per a la gestió sostenible de l'espai natural.
Descripció
Lledoner (Celtis australis) de 24 m d’alçada, amb un perímetre de tronc de 3,35 m i 19,5 m de diàmetre de capçada. L’exemplar es troba dins del pati de la masia de can Carbonell, situada al Parc Natural de Collserola.
De la família de les ulmàcies, es caracteritza per una capçada esfèrica i ampla. Les branques són erectes, primes i flexibles. El tronc presenta una escorça llisa de color gris plom blanquinós.
És un arbre caducifoli de fulles simples, alternes, toves, de contorn oval lanceolat amb el marge finament serrat. Les fulles són de color verd fosc amb pèls a l’anvers i lleugerament més clar al revers. Floreix de març a abril. Produeix lledons, un fruit rodó de la mida d’un pèsol de color verd a l’inici i negre quan madura, que és comestible.
Amb la seva alçada, és un dels arbres més alts del municipi, domina la perspectiva de la masia de can Carbonell.
Història
Espècie mediterrània amb distribució pel sud d’Europa, el nord d’Àfrica i Àsia occidental.
La fusta, que és dura, compacta i elàstica, ha estat emprada tradicionalment per la fabricació de bastons, rodes de carro, cèrcols de botes, forques i mànecs per eines del camp. A més, també ha estat molt utilitzada en la construcció i per fer carbó. De l’escorça i les arrels se n’extreia tint de color groc, i les fulles també eren emprades com a farratge pel bestiar.
L’arbre, per les seves característiques morfològiques, es plantava als marges dels camps per reduir l’erosió gràcies a les seves arrels. En altres casos, pel port de la capçada, ha estat un arbre ideal per proporcionar una bona ombra, motiu pel qual actualment s’ha convertit en un arbre ornamental als carrers de molts municipis.
Els fruits del lledoner, un cop madurats durant l’estiu, són d’un gust molt dolç amb un alt contingut en ferro, potassi i vitamina C. Tenen propietats astringents, motiu pel qual han estat utilitzats tradicionalment com un remei per guarir les diarrees, la disenteria i el flux menstrual abundant. Es poden consumir crus, en elaboracions com melmelades, guisats o per fer begudes alcohòliques. Fins i tot els pinyols tenien un ús en els jocs tradicionals, quan els nens els feien servir per llençar-los amb un canut fent competicions de punteria i combats entre colles.
El lledoner també va tenir una funció comunicativa en el món rural, ja que a les masies era tradició plantar-ne un quan naixia un primogènit.
Bibliografia
AJUNTAMENT DE SANT JUST DESVERN (2014). Ordenança de protecció de l’arbrat i dels espais verds de Sant Just Desvern.
CABALLERO ARROYO, Cecilia; GUAL DEVESA, Ramon; RUEDA AGUILERA, Ferran (1997). Arbres de Sant Just Desvern. Ajuntament de Sant Just Desvern.
ZURRIAGA AGUSTÍ, Ferran (2005). "El lledoner, l’arbre de les forques". Mètode Revista de Difusió de la Investigació, núm. 45, pp. 39-45. Universitat de València.
