Can Carbonell de la Muntanya
Sant Just Desvern
Ubicació
Coordenades:
Classificació
BCIL número de registre 10259-I I per aprovació de la Comissió d'Urbanisme del 7 de maig de 1987.
Descripció
Masia formada per diversos cossos constructius fruit de diverses remodelacions i ampliacions. El cos primigeni és del segle XIV al qual s’adossen corrals, quadres i altres dependències pròpies d’un establiment rural d’aquestes característiques. Tot el conjunt queda envoltat per un mur de tancament que configura un pati al davant de la façana principal.
El cos principal de la masia, i més antic, s’estructura a partir de planta baixa, pis i golfes amb la façana principal orientada a l’oest. A la banda esquerra de la planta baixa, es troba el portal d’entrada amb arc de mig punt adovellat i brancals de pedra treballada de manera acurada i regular. A la dreta de la porta, hi ha una finestra rectangular vertical amb reixa i a l’extrem dret, un gran finestral amb llinda de maó vist per sobre de la qual apareix un arc escarser també de maó.
Al primer pis destaca un balcó sobre el portal, amb barana de forja, al qual s’accedeix a través d’una porta amb brancals i llinda de pedra. A l’esquerra del balcó hi ha una finestra amb brancals i llinda de pedra. A la dreta del balcó, una petita finestra i a la dreta d’aquesta, un altre balcó. A les golfes destaquen dues obertures, una d’elles amb un arc de mig punt de maó.
Les obres de rehabilitació del mas realitzades l’any 1988 van permetre identificar algunes de les reformes efectuades al cos principal de la masia, que en origen tenia una coberta simètrica a dos vessants. A més, a algunes imatges de principis del segle XX s’intueix una galeria d’arcs a les golfes, ja tapiada en aquells moments, idèntica a la que encara hi ha a la façana sud. De fet, la finestra amb arc de mig punt de maó que es conserva a les golfes, correspon a una de les arcuacions d’aquella galeria.
La coberta asimètrica és de teula àrab a dues aigües, amb carener perpendicular a la façana i ràfecs ben marcats per protegir-la de les inclemències del temps. Tota la façana està revocada amb morter de color salmó.
A l’extrem nord de la façana principal, s’adossa un cos amb una galeria d’arcs de maó al primer pis, a més d’altres dependències. Al mig del pati principal, cal destacar la presència d’un espècimen de lledoner centenari. Al mateix pati, situada a l’extrem nord, hi ha una font amb un safareig.
L’interior de l’edifici principal encara conserva diferents espais com el celler, un cup, la cuina, l’habitació del forn i unes sitges excavades a la planta baixa, una gruta per conservar aliments en fresc i una pastera de fusta.
Can Carbonell es troba dins de la serra de Collserola, espai que forma part de la Xarxa Natura 2000, una xarxa europea d'espais naturals protegits que té com a objectiu garantir la biodiversitat mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i de les espècies de flora i fauna silvestres d'interès comunitari. El 5 de setembre de 2006, el Govern de Catalunya, amb l’Acord de Govern 112/2006, aprova la llista definitiva de LIC (Lloc d’Importància Comunitària) i de ZEPA (Zona Especial Protecció Aus) que configura la Xarxa Natura 2000 al nostre país.
El Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola (PEPNat), aprovat el 2020 amb aprovació definitiva per Acord de Govern de la Generalitat de Catalunya en sessió del 6 d'abril de 2021, estableix les directrius per a la preservació dels valors naturals i paisatgístics del parc, així com per a la regulació dels usos i activitats que s'hi desenvolupen. Aquest pla és l'eina principal per a la gestió sostenible de l'espai natural.
Història
La documentació de la masia permet resseguir la línia successòria dels amos del mas fins a l’actualitat a través de vint-i-cinc generacions. Can Carbonell és una de les masies més antigues de Sant Just Desvern. Un document de l’Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona del 13 de febrer de 1262 diu que Martí Sebastià i la seva muller Raimunda varen vendre a un tal Berenguer Carbonell, fill d’Arnau Carbonell ja difunt i d’Ermessenda, una peça de terra plantada de vinya que posseïen a Sant Just Desvern, en una zona coneguda com el Perelló, per 280 sous barcelonins. De moment, i a falta de documentació que demostri el contrari, és l’únic cognom que sobreviu al poble des del segle XIII.
No és fins al 1304 que apareix la primera evidència documental del mas amb el nom actual, quan el 17 de gener en una vista pastoral a la parròquia se cita a Mateu Carbonell.
La presència de la família Carbonell a la població es remunta a segles enrere ocupant diverses propietats, motiu pel qual les cases dels membres de la nissaga familiar rebien diferents noms. L’actual can Carbonell al segle XV era anomenada com a can Carbonell de la Muntanya per diferenciar-la d’altres propietats de la mateixa família ubicades dins de la vila, com Carbonell de la Carnisseria, citada l’any 1505, o can Carbonell de la Plaça, documentada el 1648, aquesta última situada a l’actual plaça Verdaguer i coneguda avui com a can Madorellet.
Una de les particularitats de can Carbonell, a més de la seva antiguitat, és que des de l’inici del segle XVI fins a l’actualitat ha estat en propietat de la mateixa família, conservant el mateix nom. De fet, el cognom Carbonell està molt present a la vila a partir d’aquest moment i ja apareix en la partida de baptisme de Joan Francesc Carbonell del 2 de setembre de 1509. Al llarg dels segles XVI i XVII diferents membres de la família Carbonell ocuparen càrrecs parroquials i durant els segles XIX i XX, alguns van formar part del consistori com a regidors i alcaldes.
Les importants extensions de terres de la masia es van dedicar al llarg dels segles al conreu de cereal, vinya, olivera, fruiters i horta. Algunes estructures del mas així ho confirmen, com sitges, les restes d’un trull, un cup per elaborar vi i el celler, aquest últim va estar en funcionament fins a la dècada de 1980. Les quadres i els corrals també indiquen la presència de bestiar, utilitzat en les feines del camp, explotat per la seva carn o altres productes.
L’any 1985 la masia es va restaurar per allotjar un restaurant, establiment que continua en funcionament avui en dia.
Bibliografia
CARBONELL I CALDERS, Joaquim (2023). “El camí de la muntanya”. Miscel·lània d’Estudis Santjustencs XXVI. Sant Just Desvern.
CARDONA, Daniel; DE FABREGUES-BOIXART, Oriol; FERRER, Xavier; GUASCH, David; MALARET, Antoni; MORAN, Josep; NUET, Josep; PANAREDA, Josep Maria; PÉREZ, Jordi; RENOM, Mercè (1987). Sant Just Desvern, un paisatge i una història. Ajuntament de Sant Just Desvern, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
CASANOVA, Eugeni. (2017) “Can Carbonell (Sant Just Desvern)”. Masies i vida rural a Collserola. Edicions El Mirador, p. 144.
FONT GRASA, Pere; REVERTER SALA, Teresa (2010). L'Abans de Sant Just Desvern: Recull gràfic 1870-1975. Col·lecció Baix Llobregat. El Papiol: Editorial Efadós / Ajuntament de Sant Just Desvern.
GIRONÉS, Joan (1983). "Can Carbonell. L’agricultura de les nostres masies (III)". La Vall de Verç, núm. 46. 1/03/1983, p.11.
MASDÉU TÉRMENS, Raimon (1998). "Els santjustencs del 1900". Miscel·lània d’Estudis Santjustencs, IX. Sant Just Desvern, p. 85-144.
OBIOLS AUTONELL, Aina (2003). Un patrimoni que es fa mirar. Sant Just Desvern. Ajuntament de Sant Just Desvern.
PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; SANAHUJA TORRES, Dolors; (1985). “Itinerari d'arquitectura de Sant Just Desvern. Recorregut urbà i de masies de muntanya”. Quaderns d'Estudis Santjustencs II. Ajuntament de Sant Just Desvern.
PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; ROURA NUBIOLA, Margarida; SANAHUJA TORRES, Dolors; SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1982-1986). Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic de Sant Just Desvern. Fitxa 62. Ajuntament de Sant Just Desvern.
SBERT PÉREZ, Olga; MASDÉU TÉRMENS, Raimon (2019). “El territori de Sant Just Desvern en el segle XVIII. L'anàlisi del Cadastre de 1716”. Miscel·lània d’Estudis Santjustencs, núm. 23.
TENAS ALIBÉS, Antonio (1947). Notes històriques del poble i parròquia de Sant Just Desvern. Barcelona.
VIDAL JANSÀ, Mercè (coord.); MESALLES, Jordi; PIZARRO, Lluís (2002). Guia del patrimoni arquitectònic de Sant Just Desvern. Fitxa 10 Arxiu Municipal de Sant Just Desvern. Sant Just Desvern.
