Bassa i mina de can Vilar 2 - Bassa i mina de can Vilar 2
Sant Just Desvern
Ubicació
Coordenades:
Classificació
El Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola (PEPNat), aprovat el 2020 amb aprovació definitiva per Acord de Govern de la Generalitat de Catalunya en sessió del 6 d'abril de 2021, estableix les directrius per a la preservació dels valors naturals i paisatgístics del parc, així com per a la regulació dels usos i activitats que s'hi desenvolupen. Aquest pla és l'eina principal per a la gestió sostenible de l'espai natural.
Descripció
Bassa de planta rectangular de 30x20 m de costat i 3 m de fondària, situada al torrent de can Carbonell, dins d'una parcel·la de cultiu del mas de can Vilar de la Muntanya.
La bassa de grans dimensions, amb parets d'obra arrebossades amb ciment pòrtland, s'abasteix d'aigua de mina que rep per la seva cantonada nord-est. A un nivell inferior, dins d'una parcel·la a cota més baixa que la bassa, es localitza la portella de registre d'una mina que desguassa la bassa per regar els camps de conreu. Aquesta es troba per sota de la cantonada sud-oest de la bassa.
L'accés a la galeria de la mina presenta una estructura construïda adossada al marge del camp superior, amb una porta de ferro que està emmarcada per brancals de maó vist, i una llinda a partir d'un gran bloc monolític de pedra calcària, molt ben tallat de forma rectangular. La galeria de la mina presenta una coberta de volta catalana i està construïda amb maons massissos disposats plans i de cantell a les parets, i plans a la volta catalana. A la base de la galeria hi ha una canonada de ferro, dotada d'una clau de pas, que evacua l'aigua de la bassa conduint-la als camps de conreu.
Història
Les mines d'aigua són estructures hidràuliques molt abundants a Sant Just Desvern, que es proveeixen de desenes de deus de la serralada de Collserola. Des dels punts de captació, galeries excavades al subsol han conduït l'aigua des de fa segles a diferents punts de la població, creant una xarxa complexa sota terra de tot el terme municipal, des de la muntanya al nucli urbà. Associades a les galeries, que queden amagades a la vista, les mines es deixen veure a partir d'estructures exteriors com portelles de registre, repartidors, pous d'extracció i d'altres elements que ens indiquen la seva situació.
Senzilles, i complexes alhora, les mines d'aigua són un molt bon exemple de com a partir d'aquestes obres d'enginyeria, els santjustencs van solucionar la necessitat vital d'un bé tan escàs i estacional com és l’aigua a les nostres contrades.
Bibliografia
OCHOA GONZÀLEZ, Juli (1995). “Inventari de les mines d’aigua”. Miscel·lània d’Estudis Santjustencs, núm. 6, pp. 187-208.
RIERA PRENAFETA, Francesc (1995). "Història general de la mineria d'aigua al nostre terme i en particular de la mina Torreblanca i de la Companyia d'Aigües Potables de Sant Just Desvern". Miscel·lània d’Estudis Santjustencs, núm. 6, pp. 47-85.
