Fira de Sant Sebastià
Òdena

    Anoia
    Plaça Major, 2

    Coordenades:

    41.60651
    1.642
    386842
    4606980
    Número de fitxa
    08143 - 240
    Patrimoni immaterial
    Tipologia
    Manifestació festiva
    Contemporani
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Lúdic
    Titularitat
    Pública
    Ajuntament d'Òdena.
    Autoria de la fitxa
    Josep-Vicenç Mestre i Casanova

    Fira temàtica i tradicional en la qual hi ha diversos actes i programació d'activitats, en ocasions de temàtica cultural.

    La devoció per Sant Sebastià a Òdena va fer aixecar a l'església parroquial de Sant Pere Apòstol del castell d'Òdena, un altar sota la seva advocació, destruït el 1936. També coneixem a partir de les respostes efectuades per Antoni Enrich i Joan Rial al qüestionari de Francisco de Zamora, de l'existència ja al segle XVIII, a la mateixa parroquial i avui també desaparegudes, d'unes relíquies del sant conservades juntament amb d'altres de "San Julián, San Dámaso, San Cosme, San Damián, San Antonio Abad, Santa Mónica, Santa Polonia, San Juan, San Estevan, San Marzelo, San Dionizio, San Jorge, San Bartholomé, Santo Thomás y otros, como igualmente un Lignum Crucis de bastante tamaño".
    Els lligams que el lloc i la capella de Sant Sebastià d'Òdena tenia amb els habitants de l'entorn va provocar que sorgís al seu redós la Fira d'Òdena, celebrada el dia de la seva festivitat, el 20 de gener.
    Segons Josep-Vicenç Mestre "Fins a final del segle XIX la Fira d'Òdena es va continuar celebrant a l'entorn de la capella homònima, fins que el 21 de desembre de 1879, l'Ajuntament d'Òdena, presidit per l'alcalde, Mariano Carner, propietari de can Mercader de Brines, aprovà el canvi de situació. El 29 del mateix mes la reconeguda impremta Abadal va editar un pòster, del qual encara es conserva algun exemplar, que va anunciar públicament aquest acord municipal. Així, a partir del gener de 1880 la Fira es va celebrar al poble, a la Plaça de la Constitució, plaça situada dins del recinte del castell d'Òdena, davant mateix de la desapareguda església parroquial de Sant Pere Apòstol. Uns anys després es va traslladar, a l'igual que la població, a la zona més planera, al carrer Nou i a l'era de cal Cargol. Encara es jugava a bitlles, a tirar la barra, a naips, a tirar el dard, al trinquet, tot barrejat amb el garbuix de les parades de dolços i de torrons que donaven a la fira un aspecte força particular.
    Recordem per exemple com la Fira d'Òdena de 1931 fou certament especial. Els dos centres existents aleshores competien en programació i l'audiència d'odenencs d'ideologies oposades, les dretes i les esquerres, es concentraven a les respectives seus. La premsa n'és un testimoni imparcial: "La fira del veí poble d'Òdena celebradora el dia 20 del present, sembla que serà enguany molt lluïda. La Societat "Unió Agrícola" té contractada l'orquestra "Art Català", i el "Centre Federal" -es refereix al Centro Fraternal Instructivo-, una de les millors orquestrines de la ciutat comtal -concretament fou la cobla orquestra "La Principal de Granollers"-.
    Després d'uns anys de decadència, en els quals únicament es celebrava l'ofici religiós i el tradicional ball, l'any 1984, sota la iniciativa d'una jove comissió de festes, la Fira d'Òdena va passar a denominar-se Fira dels Torrons, recordant com antigament els firaires aprofitaven la diada per vendre els torrons que els havien sobrat de Nadal. Actualment i des de 1996, la fira porta de nou el nom exclusivament de Fira de Sant Sebastià".

    MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1992): "Sant Sebastià, festivitat del copatró i de la Fira d'Òdena", Butlletí de la parròquia de Sant Pere Apòstol d'Òdena, 33, Parròquia de Sant Pere d'Òdena, Òdena