Església parroquial de Sant Salvador de Guardiola

Sant Salvador de Guardiola

L'església parroquial de Sant Salvador de Guardiola és situada en un altiplà als afores de la població. El conjunt està format pel cos de l'església, de planta rectangular i orientat amb la capçalera al nord amb un cert desplaçament cap a ponent, un altre cos adossat a ponent que correspon a la capella del Santíssim, i un altre adossat a llevant, que correspon a la rectoria. Exteriorment, és una construcció molt austera. Els únics elements ornamentals els trobem a la façana principal, que inclou un rosetó i un frontispici, també molt sobri, de reminiscències renaixentistes. Aquest és format pel portal rematat amb un frontó que, al seu interior, acull una forma de templet amb un altre frontó. Al seu interior, una fornícula acull actualment una imatge força recent del Sant Salvador. L'altre element destacat és una galeria porxada que recorre els dos flancs laterals de la construcció al nivell superior, tot configurant un espai sobre les capelles laterals que comunica amb el campanar. Aquestes galeries donen a l'edifici una certa singularitat, per bé que no tenen una funció clarament determinada. A l'angle nord-oest del cos de l'església s'aixeca, uns metres per sobre de la teulada, el campanar, de planta quadrada i amb dues campanes. Sota la teulada, sobresurt un ràfec amb dues línies de voladís. Així mateix, la façana posterior té dues discretes finestretes d'una esqueixada, amb arc de pedra picada.
L'interior de l'església s'estructura entorn d'una nau principal flanquejada per capelles laterals, més baixes. La nau principal és coberta amb volta de canó, i les capelles laterals també, però en sentit longitudinal. Sobre el primer tram de volta s'aixeca el cor. L'església és capçada per un absis de planta quadrada coberta amb una volta de canó més baixa que la de la nau. Des de l'any 1994 un gran retaule de guix amb el motiu de la Transfiguració o del Sant Salvador, obra de l'artista Josep Lluís Carrera Peleato, llueix com a rerefons del l'altar. En la darrera reforma, els murs interiors s'han deixat a pedra vista excepte a les voltes, que conserven l'arrebossat i els arcs torals. La capella del Santíssim, obrada a finals del segle XIX, té una estructura similar, però amb les parets llises, pintades i perfilades per unes senzilles motllures.
Entre els elements d'interès que es conserven a l'interior del temple cal esmentar dues imatges de sant Marc i sant Valentí (segon i tercer patrons de l'església) que formaven part d'un retaule barroc d'autor desconegut, de la primera meitat del segle XVII, el qual estava situat a l'altar i fou destruït durant la Guerra Civil. Actualment les dues imatges es troben a la tercera capella lateral del costat de l'epístola. En aquesta i altres capelles es conserven també imatges del Roser, de sant Antoni Abat, de Sant Isidre, de santa Llúcia, de sant Antoni de Pàdua, de sant Josep i de la Moreneta, les quals semblen posteriors, tal vegada del segle XIX o començament del XX, i la de la Moreneta és possiblement encara més moderna. L'única capella lateral que s'ha conservat íntegrament tal com era abans de la Guerra és la de la Puríssima (primera al costat de l'evangeli). Consta d'altar i una fornícula amb la imatge corresponent, i es podria datar al final del segle XVIII o principis del XIX. Altres elements d'interès són la pica baptismal i un púlpit de fusta.
L'entorn exterior de l'església fou remodelat entorn de la dècada de 1990, quan s'hi habilità un petit jardí amb arbres. El paviment de lloses davant de la façana conté un interessant mosaic amb els símbols dels quatre evangelistes, i davant de la rectoria n'hi ha un altre de més petit amb la figura d'un crismó. L'autor és el paleta Josep Barturó, de cal Pinyot Vell. Anteriorment en aquesta zona hi havia unes tines. Així mateix, davant del portal s'hi ha col·locat les lloses d'algunes tombes, i en un angle de la façana es conserva un rellotge de sol.