Església parroquial de la Sagrada Família de Navàs

Navàs

Antigament al sector on avui s’estén el poble de Navàs només hi havia l’església de Santa Eulàlia del mas Vall, que era la capella particular d’aquesta casa i que al segle XIX encara estava en ús. Els veïns del petit nucli urbà de Navàs, que havia sorgit a finals del segle XVIII, havien d’anar a la parròquia del Mujal. Però a finals del segle XIX Navàs ja tenia unes 50 cases i era el nucli més gran del municipi, de manera que els seus habitants van fer una petició al bisbe Josep Morgades perquè es construís una nova església. Aquestes primeres gestions es van fer el 1892, i el 1897 l’amo de la masia de can Vall va fer donació dels terrenys. L’església es va construir aquest mateix any, i la data de 1897 es trobava gravada en relleu damunt la llinda del portal d’entrada. Com que hi havia pressa, el 29 d’agost es va beneir, quan la construcció tot just tenia les quatre parets i teulada. L’obra, però, no es va acabar del tot fins una segona fase que es va portar a terme entre 1901 i 1914. Llavors es van obrar les voltes interiors, s’enguixà i es pavimentà. I sobre la façana s’hi va aixecar un petit campanar d´espadanya. També es construí una rectoria al sud de l´Església, el 1906. Aquesta segona fase fou executada pel mestre d'obres navassenc Pau Duarri Saperas.

El nou temple es va dedicar a la Sagrada Família, una advocació molt estesa en aquest moment gràcies a l’obra del Pare Manyanet. A Barcelona, per exemple, Gaudí havia iniciat les obres del gran temple expiatori de la Sagrada Família. Com a advocació secundària es va dedicar també a sant Genís, patró del poble), en record de l’antiga dependència que els masos de la zona de Navàs havien tingut envers Sant Genís de Masadella, abans del segle XVII. L’any 1906 l’església de Navàs va esdevenir parròquia, ja que al principi, tal com hem dit, depenia de l’església del Mujal. En el llibre de Josep M. BADIA (1997: 187) dedicat a l’església de Navàs s’hi inclou el rectorologi i vicariologi de la parròquia.

Des de 1905 hi ha notícies de l’existència d’un cor parroquial, després convertit en capella de música i que el 1914 es transforma en la “Joventut Coral de la Sagrada Família”. També existien diverses confraries: la de Sant Isidre (ja consta el 1908), la del Roser, que era més activa (la primera referència és del 1910) o l’Apostolat de l’Oració (iniciada el 1909).

Entre els anys 1928 i 1931, en època de mossèn Josep Morta, es va portar a terme una nova fase constructiva amb l’aixecament del campanar. El 9 de setembre de 1928 se’n col·locava la primera pedra, en record de la cloenda de la Santa Missió, i el 1931 s’inaugurava i se’n beneïa el campanar i dues campanes. El projecte fou obra de l’arquitecte modernista Bernardí Martorell i Puig (1877- 1937), de Barcelona. El dibuix del projecte, datat a l’agost de 1928, es conserva a l’Arxiu Diocesà de Solsona. Els constructors foren Jaume Pons i el seu fill Josep. Els materials emprats procedien de tres bòbiles locals: la de Joan Prat, la d’Antoni Trench (conegut com a “Ton Rajoler”) i la de Ramon Serra. En l’obra també hi van intervenir el ferrer Josep Vilà, el fuster Josep Tarrés, el mecànic Josep Pons, el lampista Miquel Selga i el pintor Bartomeu Santamaria. El finançament de l’obra es va fer amb fons propis de l’església, amb préstecs i ajudes del Bisbat i de l’ajuntament, i amb donatius de particulars.

Abans, però, hi ha constància d’un altre projecte de campanar, de l’any 1918, que no s’arribà a executar. El rector Francesc Suau el va encarregar al claretià Josep Maria Forcada i Sors, parent dels amos de la fàbrica Forcada de Navàs. Aquest projecte era similar en ubicació i cossos al que s’acabaria construint més tard, però en diferia perquè s’inspirava molt directament en l’art de Gaudí, incorporant, per exemple, elements que recordaven les estalactites de les coves.

A la dècada de 1920 Navàs va quedar fortament polaritzat en dos bàndols antagònics d’esquerres i dretes. L’escalada de tensió es va agreujar amb la dictadura de Primo de Rivera, quan es van clausurar els centres vinculats als sectors progressistes i anarquistes, i va culminar quan els revolucionaris van incendiar l’església i van assassinar el rector, mossèn Josep Morta Soler el 6 d’octubre de 1934, durant l’anomenat Bienni Negre. La confrontació va continuar fins a la Guerra Civil, que a Navàs va ser especialment cruenta, i el 1936 el temple va tornar a ser cremat. Es van destruir els cinc altars que tenia i la major part del mobiliari; també es van fer destrosses a la Rectoria i es va cremar l’arxiu parroquial.

Després de la guerra es van realitzar reformes sobretot a l’interior del temple. I les obres continuarien l’any 1950, amb la construcció de la nova capçalera de tres absis, que suposà una ampliació important de l’edifici. Aquestes obres foren encarregades a l’arquitecte barceloní Alexandre Tintoré Oller. El 1950 l’església fou novament beneïda. Uns anys més tard es van refer els altars de la Puríssima i del Sagrat Cor, decorats amb pintures murals realitzades per l’artista especialitzat en art religiós Joan Baptista Torras i Viver (1929-2021), el qual també pintà el baptisteri en la dècada següent. El 31 de desembre de 1979 es va beneir l’altar major amb un mosaic de la Sagrada Família.