Rectoria de la Sagrada Família de Navàs
Navàs
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Rectoria de la parròquia de Navàs, situada en dos cossos adossats a banda i banda de l’església. L’ala sud (a la dreta) és obra dels anys 1950, mentre que l’ala nord (a l’esquerra) fou bastida a la dècada de 1970, mimetitzant la primera construcció.
L’edificació del costat sud consta de dos volums de diferents alçades (el més alt de tres pisos) els quals conformen una planta rectangular. Adopta un estil historicista que s’inspira en el neoromànic i que es caracteritza per l’ús de l’arc de mig punt i per les diferents combinacions d’obertures emmarcades amb maó sobre un parament de maçoneria a pedra vista. En aquest punt segueix la mateixa línia de l’església. La façana principal, encarada vers ponent, s’ordena en base a tres eixos d’obertures, amb un balcó central al primer pis i una sèrie de cinc finestretes agrupades per un ampit continu a la planta superior. La façana lateral segueix la mateixa pauta estilística. El cos de major alçada presenta una composició totalment simètrica amb algunes variants respecte a la façana principal, en aquest cas amb dos balcons laterals al primer pis i les finestres superiors formant una sèrie de tres. A la dreta s’estén un cos més baix que permet, així, l’entrada de llum a l’interior de l’església. Es configura amb finestres individuals a la planta baixa i finestres agrupades en sèries de tres i set a la planta primera. En aquest cas les sèries de finestres queden separades per columnetes de maó. L’interior de l’edifici ha conservat força bé la decoració i l’ambient propis de l’època.
L’edifici de l’ala nord en la seva façana principal configura una simetria perfecte respecte a la seva bessona de l’ala sud. La façana lateral, en canvi, segueix una composició més funcional en base a finestres rectangulars, a excepció de la planta superior, on es mantenen les sèries de finestres emmarcades amb maó i rematades amb arc de punt rodó.
Altres denominacions: la Llar (edificació de l’ala esquerra).
Història
L’església de Navàs es construí el 1897 i en una segona fase, entre 1901 i 1914, s’acabà del tot. Aquests darrers treballs van anar a càrrec del mestre d'obres navassenc Pau Duarri Saperas. El 1906 es construí un primer edifici de la Rectoria. Anteriorment els capellans vivien en un pis de lloguer. Va ser determinant el paper de mossèn Lluís Bonet, que decidí emprendre l’edifici de la rectora sufragada per subscripció popular. Es va beneir aquest mateix any per la festa major, i per l’ocasió es va comptar amb un enllumenat especial dels carrers.
Aquesta primera rectoria estava uns metres separada de la façana de l’església. L’edifici actual, però, és fruit de les reformes que es van fer a l’església els anys 1950, projectades per l’arquitecte Alexandre Tintoré Oller. Aleshores l’antiga rectoria va ser totalment enderrocada i es va portar a terme una construcció de nova planta, que es va estrenar el juny del 1951. El constructor va ser Jaume Pons Serrat. A la planta baixa s’hi va instal·lar la sagristia i el despatx parroquial; a la primera planta, el pis del rector, i a la segona, el pis del vicari.
Les dependències de la Rectoria es van completar l’any 1972, quan es va inaugurar un nou cos bastit al costat nord de l’església que mimetitzava el que ja hi havia al costat sud. S’anomenava “La Llar” i es destinà a sales per a ús de la parròquia i de les entitats. L’arquitecte en aquest cas va ser Oriol Tintoré Auger, i el constructor Josep Pons Serrat. L’edifici constava d’una capella i de sales per a catequesi, a la planta baixa; a la primera planta hi havia més sales de catequesi i sales per a grups parroquials. La segona planta es destinava al pis del vicari i tenia més sales per a catequesi i grups parroquials.
Bibliografia
BADIA, J.M. (1988). “Navàs”. Història del Bages, Volum II. Edicions Parcir. Manresa, p. 180.
BADIA, J.M. (1997). Història de l’Església de Navàs. I - De la primera església a la Guerra Civil (1897-1939). Parròquia de Navàs 100 anys 1897-1997. Navàs, p. 40.
BADIA, J.M. (2000). Navàs. Història en imatges 1890-1975. Angle Editorial. Manresa, p. 57.
CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages). Ajuntament de Navàs. Fitxa 11.02.EA
PIÑERO, J. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic i Històric de Navàs. Ajuntament
de Navàs. Fitxa U. 10.
