Església de Sant Andreu del Castell

Tona

Aquesta església es correspon a l'antiga església parroquial de Sant Andreu de Tona. El castell de Tona i l'església de Sant Andreu es documenten des del 888, quan el 13 de gener d'aquell any el bisbe Gotmar acudí al castell de Tona del comtat d’Osona a consagrar l’església de Sant Andreu. Sembla que hauria estat construïda per diferents barons: Àlvar, prevere, Recared, prevere, Centuri, Bera, El·la i Gal·leni amb tots els homes que vivien al castell de Tona. El bisbe donà una casa situada al costat de l’església, i els delmes i primícies del terme del castell (DDAA, 1986).

El castell de Tona estenia el seu terme jurisdiccional per l’actual terme municipal de Tona i una part del de Collsuspina, que comprenia el terme parroquial de Sant Cugat de Gavadons.

L’antic temple consagrat el 888 fou substituït totalment per un altre de romànic, en un primer moment, cobert amb embigat de fusta i posteriorment, al segle XII, amb volta de canó de pedra. El segle XVI s’hi feren algunes capelles laterals i el segle XVII es construí el campanar, i en el mur de ponent es construí un pòrtic renaixentista obert al mur de ponent. 

L'església es trobava ja en molt mal estat de conservació a principi del segle XVIII. Aquesta circumstància i les dificultats d'accés van fer que la seu de la parròquia de Sant Andreu de Tona es traslladés el 1723 a l'església de Santa Maria del Barri, a la falda del turó del Castell. Llavors l'església restà desafectada i sense culte des de mitjan segle XVIII.

L'any 1848, durant la segona guerra carlina, l'exèrcit va triar el campanar de l'església de Sant Andreu del Castell per construir una de les torres de telegrafia òptica de la línia de Barcelona a Vic. Tres anys després l’església es fortificà per tal de protegir el telègraf. Per facilitar la comunicació entre Barcelona i la resta del país, el cap de les tropes liberals a Catalunya, el capità general Manuel Gutiérrez de la Concha, marquès del Duero, havia projectat la creació d’una xarxa de telegrafia òptica militar. Des del castell, els telegrafistes es comunicaven, per una banda, amb el campanar de l'església de la Pietat de Vic i, per l'altra, amb una torre que es va construir al castell d'Esparreguera, prop de Centelles, dins del terme municipal de Seva. L'aparell devia restar al campanar fins l'any 1862, quan la xarxa de telegrafia òptica militar de Catalunya va ser desmantellada. La documentació conservada al fons de la Comandància d'Enginyers de Barcelona demostra que a banda de l’existència de la torre de telegrafia al campanar de l'església, va existir un destacament militar que vivia al costat, a cal Campaner. (CAMPRUBÍ, 2019)

L’any 1943 al subsòl de l’església s’efectuaren unes excavacions arqueològiques dirigides per Eduard Junyent, les quals posaren en evidència les traces de les parets d’una església anterior, que va identificar com la de l’any 888. Aquestes traces dibuixaven la planta fragmentada d’un edifici d’una nau, capçat per un absis rectangular. En unes noves excavacions arqueològiques a l'interior, dels anys 1985-1986, es van localitzar algunes sepultures antropomorfes tallades a la roca, ara no visibles, que es corresponien al temple preromànic.

L’església de Sant Andreu de Tona fou restaurada abusivament entre 1965 i 1970, moment en el qual es va suprimir el portal i l’òcul de la façana de ponent, renaixentistes. Es van refer paraments, multiplicant-hi les filades de pedres verticals i, sobretot, es va refer, desastrosament, la decoració absidal, amb la construcció de tres petits contraforts, que substitueixen les lesenes, i la substitució del fris original per unes estranyes finestres cegues o arcuacions, que no tenien cap mena de relació amb els motius de l’arquitectura llombarda.

La decoració de l'absis és d'un fris de finestres cegues emmarcades per arcuacions cegues entre lesenes, seguint un tipus comú al segle XI. La disposició actual és una reconstrucció feta arran de la restauració de l'església de 1988, que va refer l'anterior reconstrucció, de la segona meitat dels anys 1960, que no responia a la decoració original.

L’any 2011 es va executar el "Projecte de restauració de la coberta de l'Església de Sant Andreu del Castell de Tona". Pel que fa als resultats del control arqueològic es va poder identificar una seqüència cronològica de tres cobertes superposades. La primera dataria del segle XI, la segona del segle XII i la tercera d'època moderna (CC.AA.)

Les campanes de l'antic campanar de Sant Andreu del Castell es van traslladar al final del segle XIX al campanar de l'església parroquial de Sant Andreu de Tona, construïda al nucli urbà. El 2015 se n'hi instal·là una de nova.