Àrea del Turó del Castell (PEIN)

Tona

Aquesta àrea forma part d’una de les dues unitats fonamental de l’Espai natural Turons de la Plana Ausetana, que inclou l’entorn de Tona i diversos turons: el pla de Tona, el turó del Castell, el turó del Planell i tres petits turons més situats al nord del nucli urbà de Tona (el turó de Can Font, el turó de Can Queu, i el turó de Can Cucut). També inclou els turons de Torrellebreta i Mont-rodó entre aquesta població i Taradell. La superfície total protegida a Tona és de 137,41 ha.

L’àrea del Turó del Castell té una superfície de 19.30 ha. La descripció dels seus límits s’inicia a la part nord-est del turó on s’inicia un corriol al peu del turó que esdevé camí a la part est de l’àrea. El límit continua en sentit sud per aquest camí fins que se separa per envoltar pel nord i oest unes cases unifamiliars i uns dipòsits, que queden fora de l’espai.

El límit gira en direcció oest i coincideix amb el límit del sòl urbà que estableixen les Normes Subsidiàries vigents del municipi de Tona fins a trobar el passeig de la Suïssa.

El límit oest coincideix amb el passeig de la Suïssa fins uns 90 m passat el camp de futbol, on el límit es separa del passeig esmentat i mitjançant una línia recta imaginària de 70 m fins la rotonda final d’un carrer asfaltat però sense edificacions. Quan aquest carrer tomba en direcció nord es traça una altra línia recta imaginària fins enllaçar amb el punt d’inici de la descripció.

En els pendents margosos del turó, més o menys aixaragallats, es formen sòls que es coneixen  com a regosòls, que són sòls sobre materials no consolidats, sense una  capa  de  material  orgànic sobre  la  roca  descoberta.  És,  per  tant,  un  sòl  poc  evolucionat, sotmès  a  l'erosió,  pobre en matèria  orgànica.

A la part baixa del pendent, on s'acumulen més materials i l'activitat biològica es veu afavorida  per  qüestions ambientals (major humitat, menys exposició a agents d'erosió...) es formen sòls bruns calcaris col·loïdals. Són sòls més estructurats, amb  presència  de carbonat  càlcic actiu en tot el perfil, i amb capes de material sobre la roca mare: una capa amb  matèria  orgànica que facilita la presència de coberta vegetal, i una capa mineral, que ajuda a l'arrelament d'aquesta coberta vegetal. 

A la part alta del turó hi ha un tipus de sòl anomenat rendzines. Són sòls formats sobre  roques calcàries que es divideixen finament, i barrejats amb la matèria orgànica (per acció mecànica i biològica), donen lloc a una capa superficial rica en carbonats. Aquesta  estructura  facilita  la  presència  d'una  important  coberta  vegetal.

En el turó del Castell hi trobem espècies vegetals dels diferents estrats de vegetació: arbori, arbustiu i herbaci. Dins de l'estrat arbori hi ha pi blanc, pi pinyoner (Pinus  pinea), alzina (Quercus ilex ilex), roure martinenc (Quercus pubescens) i  auró blanc (Acer campestre). La seva distribució varia en funció de si estan a vessant solell o obac i també  degut  a l'efecte provocat per l'acció del vent (sobretot en la part superior del turó). En l'estrat  arbustiu, les espècies més destacades són el garric (Quercus coccifera), l'esbarzer (Rubus ulmifolius), l'arç blanc (Crataegus monogyna), l'argelaga (Genista  scorpius) i els arbustos aromàtics com la farigola (Thymus  vulgaris) i el romaní (Rosmarinus  offícinalis).

En l'estrat herbaci destaquen molt especialment les gramínies de varis tipus, les heures (Hedera hèlix), que cobreixen de forma quasi total el tronc de la majoria d'alzines que hi trobem, i també quantitats considerables de ravenisses blanca (Diplotaxis  erucoides) i groga (Erucastrum  nasturtnfolium), i el fonoll (Phoeniculum  vulgars) (VILAMAJÓ, 2007).

Aquest espai singular és també refugi de la fauna. La conservació dels biòtops esmentats entremig de grans extensions de planes agrícoles, permet el manteniment d'una rica i variada fauna. Els redactors del Pla Especial destaquen l'interès dels quiròpters, per la presència en les rouredes d'aquest espai d'espècies arborícoles molt rares a la Península (Nyctalus sp.). Així com també els lepidòpters per aplegar moltes espècies rares a la fauna catalana. (Pla Especial)