Àrea del Turó del Planell (PEIN)

Tona

Aquesta àrea forma part d’una de les dues unitats fonamental de l’Espai natural Turons de la Plana Ausetana, que inclou l’entorn de Tona i diversos turons: el pla de Tona, el turó del Castell, el turó del Planell i tres petits turons més situats al nord del nucli urbà de Tona (el turó de Can Font, el turó de Can Queu, i el turó de Can Cucut). També inclou els turons de Torrellebreta i Mont-rodó entre aquesta població i Taradell. La superfície total protegida a Tona és de 137,41 ha.

L’àrea del Turó del Planell  té una superfície de 3,91 ha. La descripció del seu límit s’inicia al nord d’aquest petit turó, que coincideix en un tram d’uns 250 m amb el camí del mas de Planelló al mas de Planell, constituint el límit nord-est i est d’aquesta àrea. El límit sud envolta pel nord les edificacions del mas de Planell. A l’oest d’aquestes el límit ve definit pel marge de conreu i inici del pendent més pronunciat del turó fins a enllaçar amb un torrent que estableix el límit oest en un tram de 70 m. El límit continua al nord del turó pel marge entre la zona conreada i el canvi de pendent fins enllaçar amb el camí, que servia de punt d’inici de la delimitació.

Segons el Pla Especial, els turons són espais que permeten el poblament vegetal espontani, en una plana dedicada intensament a l'agricultura. La vegetació dels turons ausetans és clarament submediterrània. Cal destacar la presència d'importants fragments de la roureda de roure martinenc (Buxo-Quercetum pubescentis) -testimoni de la vegetació climàcica de la plana de Vic-. En alguns indrets les rouredes han estat substituïdes per pinedes de pi roig o arbredes d'origen antròpic. Les brolles i especialment els prats, juguen un paper important en el paisatge actual. Els prats mesòfils de plantatge mitjà i eufràsia (Plantagini-Euphrasietum pectinatae) i les joncedes típiques (Plantagini-Aphyllanthetum) ocupen superfícies importants, especialment a les clarianes dels boscos o substituint antics conreus.

Moltes de les parts planes d'aquests turons són aprofitades pels conreus i les bardisses o fenassars estableixen una tanca natural a l'entorn d'aquests. En les zones de sòls pobres, com les codines, es formen pradells de teròfits de notable interès biogeogràfic. Els pradells de nebulosa amb arenària (Brachypodio-Stipetum pennatae) manifesten el matís continental del territori. El Pla Especial destaca que en aquesta comunitat hi ha algunes plantes de les estepes de l'Europa oriental molt rares a Catalunya.

Aquest espai singular és també refugi de la fauna. La conservació dels biòtops esmentats entremig de grans extensions de planes agrícoles, permet el manteniment d'una rica i variada fauna. Els redactors del Pla Especial destaquen l'interès dels quiròpters, per la presència en les rouredes d'aquest espai d'espècies arborícoles molt rares a la Península (Nyctalus sp.). Així com també els lepidòpters per aplegar moltes espècies rares a la fauna catalana. (Pla Especial)