Església de Nostra Senyora de Fàtima
Granollers

    Vallès Oriental
    Carretera de Caldes, 1
    Emplaçament
    A la zona nord del nucli urbà de Granollers
    144

    Coordenades:

    41.61225
    2.27959
    439976
    4606977
    Número de fitxa
    08096 - 497
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Contemporani
    Segle
    XX
    Any
    1961-1963
    Josep M. Palau
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Inexistent
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    IPA 28945
    Accés
    Fàcil
    Religiós
    Titularitat
    Privada accessible
    0172602DG4007E0001FW
    Autoria de la fitxa
    Jordi Piñero Subirana

    Església parroquial, construïda a la dècada de 1960 i d’estètica contemporània, que dona servei als barris de la zona nord de Granollers i dels entorns del riu Congost.

    És formada per un cos truncat de planta el·líptica o parabòlica, més un tercer cos situat al sud-oest en el qual s’hi aixeca un alt i esvelt campanar. La façana principal, que dona a un espai enjardinat, es caracteritza per una gran vidriera distribuïda en set franges verticals. S’hi representa la l’aparició de la Verge de Fàtima sobre una alzina. La resta de façanes són llises.

    És remarcable el campanar, obra de Vicenç Oliveras de l'any 1983. Consta d’una estructura metàl·lica de forma poligonal que sobresurt d’un cos semicircular més ample i que conté al seu interior una escala de cargol.

    A l’interior la façana de la vidriera és del mateix color del ciment, mentre que el sostre està decorat amb motius geomètrics de ferro. Les vidrieres són obra de la "Unión de artistas vidrieros", d’Irún. Són els mateixos que van intervenir a la capella del Santíssim de l’església parroquial de Sant Esteve de Granollers.

    El campanar té quatre campanes. S’anomenen Andrea (fonedor Guixà, any 1984), Josefa (fonedor Guixà, any 1985), Joaquima i Maria (fonedor Guixà, any 1985), Maria del Roser i Fàtima (fonedor Guixà, any 1984).

    La construcció d’aquesta nova església fou impulsada per un grup de feligresos liderats per Maria Palau i Pros, que té un bust dedicat davant de la façana.

    L’any 1961 es beneí la primera pedra de l’obra, duta expressament del Santuari de Fàtima de Portugal. És del mateix santuari la imatge que es venera actualment a l'altar central. El 15 d'agost del 1963 l'arquebisbe Gregori Modrego beneí i inaugurà solemnement aquest nou temple parroquial, obra de Josep M. Palau.

    El 1983 es construí el campanar, obra de Vicenç Oliveras, que fou reformat el 2014.