El Soler
Gurb

    Osona
    Parròquia de Sant Andreu de Gurb
    Emplaçament
    A 1600 metres per carrers i pista asfaltada de la carretera BV-4601, punt quilomètric 1'100

    Coordenades:

    41.94277
    2.22982
    436158
    4643709
    Número de fitxa
    08100 - 72
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Modern
    Contemporani
    Segle
    XVIII-XIX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    Normes subsidiàries de planejament de Gurb, 2002.
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    Ref.Cad: 08099A01709022
    Autoria de la fitxa
    Jordi Compte

    El Soler es troba situada en un pla enclotat prop del rec del Romeu, a l'oest de la carretera C-17 i al nord-est de Barnera.
    Es tracta d'una masia de grans dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer i golfes, amb un volum adossat al sud i un petit pati tancat a l'oest. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades. L'emmarcament de la major part de les obertures és d'obra, originalment arrebossada i esgrafiada imitant carreus de pedra tot i que actualment la major part d'aquest emmarcament arrebossat està escrostonat. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals.
    La façana principal es troba orientada al sud, tot i que també hi ha accessos a les façanes nord i oest. Davant la façana hi ha un pati tancat delimitat amb murs arrebossats i accés des del sud emmarcat amb pedra treballada i llinda de fusta. Pròpiament a la façana i a nivell de planta baixa hi ha un portal emmarcat amb pedra bisellada i llinda de fusta també bisellada, just sobre el qual hi ha un carreu integrat al mur amb la inscripció "AVE MARIA SIN PECADO CONCEBIDA". Al primer pis hi ha quatre finestres balconeres i a les golfes quatre finestres. A la dreta de la façana tot i que a la part exterior del pati tancat hi ha un safareig format amb monòlits de pedra treballada de notables dimensions.
    La façana oest mostra dues cantonades integrades al mur que denoten successives ampliacions. A nivell de planta baixa hi ha dues portes amb llinda de fusta, una amb brancals de maó i l'altra de pedra treballada, i una finestra emmarcada amb maó. Als dos nivells restants hi ha deu finestres emmarcades amb maó, sis al primer pis i quatre a les golfes.
    La façana nord conté a nivell de planta baixa tres finestres i un portal gran d'arc rebaixat, amb elements de ferro a la part superior amb decoracions geomètriques, la data de 1884 i les inicials JR. Al primer pis hi ha quatre finestres balconeres i a les golfes quatre finestres més.
    La façana est té un volum adossat al davant que forma una terrassa a nivell de primer pis, la part esquerra del qual correspon a la petita església de Sant Miquel del Soler. En aquest volum adossat hi ha set finestres emmarcades amb obra vista, corresponent les dos de l'extrem esquerra amb l'església. Per sobre la terrassa, a nivell de primer pis del volum principal hi ha una finestra i quatre portes emmarcades amb maó. A les golfes hi ha quatre finestres emmarcades amb maó, les dues laterals amb llinda de fusta.
    Al voltant de la masia hi ha un jardí d'estil senyorial tot i que molts dels elements que el formaven (font, estanc, molí de vent) es troben en mal estat de conservació. Uns metres al sud-est de la masia hi ha una bassa delimitada amb murs de maçoneria de pedra i sobre aquesta, un petit pla elevat, l'antiga era, al costat del qual hi ha l'antiga pallissa, bastida amb murs de maçoneria de pedra a la meitat inferior i amb dues grans obertures a la façana est emmarcades amb maó i llinda de fusta.

    El Soler es troba documentat des de l'any 1357 formant part de la parròquia de Sant Andreu de Gurb. També apareix en el·llibre de comptes de la recaptació de la talla, en els focs d'església de les parròquies d'Osona, del segon pagament del primer any del fogatge ordenat per les corts de Cervera de l'any 1360 i en el fogatge de 1497.

    GINEBRA MOLINS, Rafel (2005). "Els focs de jurisdicció eclesiàstica i el procés de recaptació del fogatge a Osona el 1360" dins Ausa, vol XXII. 2005.
    GRÀCIA I MONT, E. (1989). Estructura agrària de la plana de Vic al segle XIV. Fundació Vicens Vives i Casajuana.
    IGLÉSIES, Josep (1992). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Dalmau.