Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Barnera, o Baranera, es troba bastida sobre un important desnivell a l'extrem oest d'un petit serrat ubicat entre el rec del Romeu, al nord i la carretera C-25, al sud.
Es tracta d'una masia de grans dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes amb diversos cossos i estructures adossats al voltant delimitant una lliça, o pati, estreta i tancada al sud de la masia. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades, i arrebossats en algunes façanes. La teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior.
La façana principal, orientada al sud, conté dues obertures emmarcades amb pedra, un portal d'arc de mig punt adovellat a la planta baixa i un balcó emmarcat amb pedra bisellada i decoració d'arc conopial a la llinda. La resta d'obertures de la façana, dues finestres a la planta baixa, dos balcons al primer pis i quatre finestres a les golfes tenen l'emmarcament arrebossat imitant carreus. A l'esquerra sobresurt un cos adossat que forma un porxo al costat del qual hi ha l'accés oest al recinte tancat. Aquest cos es troba bastit en la seva part superior amb murs d'obra vista i conté dues obertures d'arc de mig punt a cada un dels dos nivells que té. A la dreta de la façana hi ha un cos adossat on destaca una volta de canó de rajol a nivell de planta baixa, i pràcticament adossada a aquest volum hi ha la cabana o pallissa. Encerclant tots aquests volums i estructures pel sud hi ha la lliça tancada, amb accessos a est i oest i delimitada al sud per un mur de maçoneria de pedra bastit sobre un cingle rocós amb un desnivell notable.
La façana oest conté a nivell de planta baixa un portal i una finestra emmarcats amb obra vista i llinda de fusta. Al primer pis hi ha quatre finestres emmarcades amb pedra bisellada i a les golfes hi ha una galeria que ocupa quasi tot l'ample de la façana i està formada per vuit obertures d'arc de mig punt emmarcades amb obra vista. A la dreta hi ha el cos adossat a l'extrem sud-oest del volum principal. En aquesta façana conté una finestra emmarcada amb pedra bisellada al primer pis i el portal que dóna accés a la lliça per aquesta part. El portal, de notables dimensions, està emmarcat amb pedra motllurada i decoració d'arc de cortina a la llinda a l'interior de la qual hi ha un motiu floral. A sobre d'aquesta decoració hi ha la inscripció "BONELL 1610" i a sota les inicials "GAR". Encara més a la dreta d'aquest cos adossat hi ha una estructura bastida parcialment amb murs d'obra vista, l'antiga comuna.
La façana nord conté quatre finestres a nivell de planta baixa, dues de les quals emmarcades amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis hi ha diverses finestres, una de les quals emmarcada amb monòlits de pedra treballada i tapiada. A les golfes hi ha quatre finestres, tres de les quals emmarcades amb pedra treballada i llinda de fusta. A la dreta hi ha un cos adossat que sobresurt lleugerament i conté una finestra emmarcada amb pedra treballada a les golfes.
La façana est es troba dominada per diverses estructures adossades, una de les quals és la cabana o pallissa. A l'esquerra sobresurt una part del volum principal amb dues finestres al primer pis, una emmarcada amb pedra bisellada, i tres finestres a les golfes emmarcades amb monòlits de pedra treballada. A uns metres de la façana hi ha l'accés est a la lliça ubicat prop de la cabanya tot i que en un nivell inferior. Es tracta d'un portal idèntic al del costat oposat, emmarcat amb pedra motllurada i decoració d'arc de cortina i amb la mateixa inscripció "BONELL 1610".
Uns metres al nord de la masia hi ha una bassa gran delimitada parcialment amb murs de maçoneria de pedra. Entre la bassa i la pista d'accés a la masia hi ha un element decoratiu que consisteix en un pilar troncocònic format per quatre grans blocs de pedra, el superior dels quals amb la data de 1768 inscrita, i coronat amb un element de pedra motllurada.
Història
El Bonell, anterior nom de Barnera o Baranera, es troba documentada al voltant de l'any 1415, en un llistat de cases de la parròquia de Sant Andreu de Gurb i en els fogatges de 1497 i 1553.
Bibliografia
AADD (2002). Gurb. Un poble arrelat a la terra. Edicions Àlber.
IGLÉSIES, Josep (1992). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Dalmau.
IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau.