Corredossos de Sant Roc
Granollers

    Vallès Oriental
    Corredossos de Sant Roc. Prop de la Capella de Santa Esperança.
    Emplaçament
    Al nucli antic de Granollers
    146

    Coordenades:

    41.607670931086
    2.2885649092699
    440720
    4606462
    Número de fitxa
    08096 - 225
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Jaciment arqueològic
    Antic
    Romà
    Segle
    II aC - V dC
    Desconeguda
    Estat de conservació
    Regular
    Estat del jaciment desconegut.
    Protecció
    Legal
    BPU
    Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Arqueològic de Granollers. Àrea arqueològica núm. 67. Protecció de tipus VIII: Àrees arqueològiques.
    Accés
    Fàcil
    Altres
    Titularitat
    Privada
    Diversos propietaris
    Autoria de la fitxa
    ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo
    Jordi Piñero Subirana

    Jaciment arqueològic menor d’època romana situat als corredossos de Sant Roc; és a dir, al subsòl del corredor de l'antiga muralla que surt de la capella de Santa Esperança en direcció nord. És conegut tan sols per la troballa de material en el transcurs d’unes obres.

    El més de febrer de 1986 es van portar a terme obres entorn de la capella i als corredossos de Sant Roc. La finalitat de les obres era adequar-hi unes canalitzacions, per aquest motiu es va obrir una rasa al paviment. Segons l'arqueòleg Josep Estrada només s'hi va recuperar un fragment de ceràmica "sigil·lada clara". Això no obstant, precisa que "la manca de temps i la pressa amb què s'han fet les obres han impedit un seguiment més acurat" (1993: 110) (VILA, 2001).

    El nucli de Granollers es troba en una cruïlla de dos camins d’època romana: el de Barcelona a Vic i el de Mataró a Caldes. A dalt d’un petit turó amb vistes al riu Congost s’hi va formar un petit nucli que al segle I dC es va convertir en una luxosa vil·la romana. Constava d’una zona residencial per als propietaris (pars urbana), una zona on vivien els servents (pars rustica) i una zona d’emmagatzematge i de producció de vi i oli (pars fructuaria). La pars urbana tenia un ampli peristil i incloïa uns banys termals ricament decorats. La pars rústica s’estructurava al voltant d’un pati porticat. En la part fructuària hi havia espais amb sitges o forns per elaborar àmfores o dolia. La vil·la estava molt orientada a la producció vitivinícola. El seu propietari devia ser d’una família d’alt estatus, probablement d’origen itàlic. S’ha relacionat amb la família Licínia (Luci Licini). La vil·la alt-imperial de Granollers va tenir una vida relativament curta, ja que a la primera meitat del segle III algunes parts foren destruïdes o reutilitzades. El lloc, però, va continuar habitat fins als segles VI i VII, i en època medieval fou el nucli on va sorgir la vila de Granollers, a redós de l’església i del mercat.

    A l’entorn de la vil·la romana hi havia diverses zones d’enterrament o necròpolis. La més ben coneguda és l’anomenada Necròpolis Oest (a la zona de can Trullàs). Entorn del camí que anava cap a Vic (actual carrer de Catalunya) hi havia la Necròpolis nord, possiblement d’època ja tardo-romana.

    AUTORS DIVERSOS (2004). Atles d’arqueologia urbana de Granollers. Atles d'arqueologia urbana de Catalunya, volum 1.  Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.

    AUTORS DIVERSOS (2022). In illo tempore. Granollers en època romana. Museu de Granollers, Granollers.

    ESTRADA i GARRIGA, Josep (1993). Granollers a l'antiguitat. Granollers; Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista.

    LLORENS, Mar; REQUEJO, Ana Belén (2021). Estudi arqueològic, històric i documental de les muralles medievals de Granollers. Nartex Barcelona (treball inèdit).

    VILA BONAMUSA, Lluís (2001). Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Patrimoni arqueològic. Granollers. Document administratiu.