Casa Maria Sàbat
Sant Sadurní d'Anoia
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM). Annexes a les normes. Annex III Catàleg d’edificis i conjunts urbans a protegir per raons del seu valor cultural. Fitxa 11.
Descripció
Edifici modernista entre mitgeres, d’una sola crugia, amb planta baixa, dos pisos i terrat. Destaca en la fesomia del carrer Raval per la seva ubicació en un punt d’inflexió de la trama urbana, on el carrer s’eixampla o s’estreny, segons com es miri. Per aquest motiu presenta dues façanes, organitzades de manera simètrica entorn de la cantonada, que actua com a eix compositiu. Aquesta cantonada culmina amb un pinacle policromat i decorat amb motius florals, que reforça el seu protagonisme visual.
A la planta baixa s’hi obren dos portals amb arcs escarsers que donen accés a un local comercial. Aquests portals estan emmarcats per motllures que es tanquen amb impostes ornamentades.
Al primer pis, una balconada unifica visualment les dues façanes. Destaquen la llosa de pedra i la barana de ferro forjat, corbada i decorada amb motius florals. A cada façana s’hi obre una porta que dona accés al balcó, emmarcada per motllures ornamentals que es prolonguen fins al segon pis. Aquest segon pis simula un balcó d’ampit, ricament decorat, amb tres finestres.
Les formes sinuoses són una constant en tot l’edifici: a les baranes, a les motllures que emmarquen les obertures i als relleus decoratius sota les finestres. També destaca la cromaticitat de l’edifici, amb un arrebossat general de color fúcsia i detalls ornamentals en verd o fúcsia, que reforcen la unitat estètica del conjunt.
També és coneguda com a casa Rigol.
Història
Francesc Rigol i Tubella, va encarregar-li la casa a l’arquitecte Miquel Madurell, que la va projectar entre els anys 1903-1904. Es dedicava al comerç de vi i anisats juntament al seu germà Modest, que més tard començarà a elaborar cava (POUM, 2010).
L’any 1891, Miquel Madurell i Rius finalitzà la seva formació com a arquitecte. Al llarg de la seva carrera, desenvolupà una activitat professional notable tant a les Illes Balears com a Barcelona. Entre els seus treballs més destacats hi ha l’edifici que actualment acull el Parlament Balear, així com diversos projectes rellevants a la capital catalana, entre els quals sobresurt la seu del Banco Hispano-Americano, premiat en el certamen anual d’arquitectura de l’any 1912. Des del 1904 assumí el càrrec d’arquitecte municipal a Sant Sadurní d’Anoia, on deixà una empremta significativa en el paisatge urbà. Madurell és considerat una figura clau en el desenvolupament del modernisme local. Entre les seves intervencions més emblemàtiques al municipi s’hi troben dos edificis públics: les Escoles Noves i l’Ateneu. (POUM, 2010), (CUBELES, 1991).
Bibliografia
CENTRE D'ESTUDIS SADURNINENCS (2013). Sant Sadurní d'Anoia : recull gràfic 1861-1975. Col·lecció L’Abans. Editorial Efadós. El Papiol.
CUBELES, Albert (1991). Urbanisme i arquitectura a Sant Sadurní d’Anoia (1865-1923). Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia. L'Avenç, p.72.
ROSSELLÓ, Joan (1978). Fitxes del Patrimoni Arquitectònic a l'Arxiu Històric d'Urbanisme, Arquitectura i Disseny del COAC.
ROSSELLÓ, Joan (1978). “L'arquitectura de l'eclecticisme i el modernisme a Sant Sadurní d'Anoia", a Fires i Festes, 1978.
SOLANS, Joan Antoni (2010). POUM. Annexes a les normes. Annex III Catàleg d’edificis i conjunts urbans a protegir per raons del seu valor cultural. Fitxa 11.
