Casa Massana
Sant Sadurní d'Anoia
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM). Annexes a les normes. Annex III Catàleg d’edificis i conjunts urbans a protegir per raons del seu valor cultural. Fitxa 13.
Descripció
Edifici entre mitgeres de tres crugies, amb soterrani, planta baixa, dos pisos, golfes i terrat. La composició de la façana es basa en una retícula perfectament definida, que transmet una sensació de regularitat i equilibri. Tres eixos verticals de simetria alineen totes les obertures, les quals disminueixen de mida a mesura que s’enfila l’edifici. A la mènsula central de la planta baixa hi figura la inscripció “P M” (Pere Massana), acompanyada de la data del projecte: "1884".
La façana presenta un contrast notable entre la planta baixa, revestida amb plaques, i la resta de l’edifici, arrebossat amb un acabat fi a partir del primer pis. Una balconada al primer pis, sustentada per mènsules, unifica les tres obertures. Al segon pis, en canvi, els balcons es disposen de manera individual, i a les golfes s’incorporen finestres coronelles formades per dos arcs. La composició remata amb un coronament en forma de balustrada que tanca el terrat. A la part posterior, la casa compta amb un pati.
L’edifici fa ús d’un llenguatge eclèctic, destacant pel joc de falses pilastres, faixes horitzontals, motllures ornamentals i finestres superiors d’inspiració medievalitzant.
També és anomenada Can Llopart.
Història
L’any 1884 es demana la llicència per fer la reforma de la façana de l'edifici original. La Diputació de Barcelona li concedeix a canvi d'endarrerir la façana per tal de disposar més amplitud en aquell tram de la carretera de Sant Boi a la Llacuna, que travessa Sant Sadurní pels carrers Raval, Sant Antoni i Diputació (POUM, 2010).
Pere Massana, propietari de Can Llopart de la Costa a Subirats, va ser un dels pioners en l’elaboració dels vins escumosos. Li va encarregar la reforma de la façana de la casa al mestre d’obres Venceslau Güell. Aquest s'havia matriculat a l'Acadèmia de Belles Arts de Barcelona a la dècada de 1860. Havia obtingut els títols d'agrimensor i de mestre d'obres (1864). Se sap que va estar actiu a Barcelona entre 1871 i 1918.
Bibliografia
CENTRE D'ESTUDIS SADURNINENCS (2013). Sant Sadurní d'Anoia: recull gràfic 1861-1975. Col·lecció L’Abans. Editorial Efadós. El Papiol.
CUBELES, Albert (1991). Urbanisme i arquitectura a Sant Sadurní d’Anoia (1865-1923). Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia. L'Avenç.
ROSSELLÓ, Joan (1978). Fitxes del Patrimoni Arquitectònic a l'Arxiu Històric d'Urbanisme, Arquitectura i Disseny del COAC.
ROSSELLÓ, Joan (1978). “L'arquitectura de l'eclecticisme i el modernisme a Sant Sadurní d'Anoia", a Fires i Festes, 1978.
ROMEU, Antoni (1996). Sant Sadurní, entre el Sexenni i la Restauració (1867-1904). Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia: Institut d'Estudis Penedesencs, Sant Sadurní d'Anoia.
SOLANS, Joan Antoni (2010). POUM. Annexes a les normes. Annex III Catàleg d’edificis i conjunts urbans a protegir per raons del seu valor cultural. Fitxa 13.
