Casa Lluís Mestres
Sant Sadurní d'Anoia
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM). Annexes a les normes. Annex III Catàleg d’edificis i conjunts urbans a protegir per raons del seu valor cultural. Fitxa 10.
Descripció
Edifici entre mitgeres de tres crugies, amb planta baixa, dos pisos i terrat. La façana presenta una composició perfectament simètrica, amb els portals i finestres de la planta baixa alineats amb les obertures del primer i segon pis, que disminueixen de mida a mesura que augmenta l’alçada. El revestiment simula carreus encoixinats: lleugerament buixardats a la planta baixa i amb textura rugosa a la resta de l’edifici.
A la planta baixa s’hi troben tres portals: un de central, amb arc rebaixat, que dona accés als habitatges, i dos laterals, amb llinda horitzontal, destinats a locals comercials. Destaca especialment l’ebenisteria de la porta principal, elaborada amb motius florals en fusta i ferro forjat. Per damunt, una mènsula ornamental mostra les inicials superposades "L" i "M", corresponents al nom del propietari original, Lluís Mestres.
Les formes sinuoses són presents en tots els elements arquitectònics. En destaquen la balconada i els balcons, amb llosanes de pedra i baranes de ferro forjat decorades amb motius vegetals. També són rellevants les motllures d’arc rebaixat de les obertures, profusament ornamentades.
Al segon pis, el balcó central trenca l’eix horitzontal de la composició, aportant dinamisme al conjunt de la façana. Al voltant dels fronts, una orla llisa d’aplacats connecta amb la part superior de l’edifici, creant un efecte de “segona pell” superposada. Al centre del coronament superior, sobresurt un capcer ondulat i decorat. El terrat està delimitat per una barana de ferro forjat, corbada i embellida amb motius florals.
La part posterior de la casa s’obre a un jardí mitjançant una galeria tancada, sostinguda per columnes de ferro.
Història
Lluís Mestres i Domènech va néixer a Sant Sadurní l’any 1861, no va viure sempre a la vila, el seu pare, Simó Mestre i Mir, va ser alcalde durant un breu període l’any 1873.
L’any 1909, en el context de recuperació econòmica després de la crisi de la fil·loxera, inicià la construcció de la casa, es tracta de la reforma d’una casa existent.
L’arquitecte fou Santiago Güell i Grau (Vilafranca del Penedès, 1869 – Barcelona, 1955), va projectar quasi tota la seva obra en l’àmbit del Penedès entre finals del segle XIX i principis del XX. Es va titular en arquitectura a Barcelona el 1892 i va exercir com a arquitecte municipal de Vilafranca del Penedès i a Sant Sadurní d’Anoia. La seva trajectòria professional va abastar diversos estils arquitectònics. Inicialment, les seves obres mostraven influències de l'eclecticisme i l'historicisme. Posteriorment, va incorporar elements modernistes, caracteritzats per formes ondulants i decoració floral.
Bibliografia
CUBELES, Albert (1991). Urbanisme i arquitectura a Sant Sadurní d’Anoia (1865-1923). Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia. L'Avenç.
ROMEU, ANTONI (1996). Sant Sadurní, entre el Sexenni i la Restauració (1867-1904). Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia: Institut d'Estudis Penedesencs, Sant Sadurní d'Anoia.
ROSSELLÓ, Joan (1978). Fitxes del Patrimoni Arquitectònic a l'Arxiu Històric d'Urbanisme, Arquitectura i Disseny del COAC.
ROSSELLÓ, Joan (1978). “L'arquitectura de l'eclecticisme i el modernisme a Sant Sadurní d'Anoia", a Fires i Festes, 1978.
SOLANS, Joan Antoni (2010) POUM. Annexes a les normes. Annex III Catàleg d’edificis i conjunts urbans a protegir per raons del seu valor cultural. Fitxa 10.
