Casa Joaquim Duran Barraquer

Sitges

Edifici construït a dos vents i que mostra un alçat de tres plantes (pb + 2p) a la seva façana principal que afronta al c/ Major, mentre que el frontis lateral del c/ Carreta disposa d'un nivell més, resultat de la inclinació que mostra aquesta via. El llenguatge formal que s'aplica en el conjunt de la finca permet emmarcar l'obra dins del modernisme més tardà de la vila de Sitges, gràcies a l'ús del maó i a la combinació d'obertures dissemblants, entre d'altres aspectes. Sens dubte, l'element que fa de l'edifici una fita singular és la fornícula que se situa en l'angle que formen ambdues façanes. Aquesta peça mostra un volum considerable i està realitzada a base de filades de maó vist i coronada a dues vessants; emmarca un plafó de rajoles policromes en el que es representa la figura de Sant Josep amb el nen Jesús.
La composició arquitectònica més acurada i la que cerca major representativitat es desenvolupa en el frontis del c/ Major, i fins al primer tram de la façana lateral. Es tracta just del recorregut del mur que apareix resseguit per un fris i una cornisa de maó vist que coincideixen amb la volada dels balcons del primer pis.
A la planta baixa s'identifiquen obertures de gran alçada que redueixen la seva amplada en els angles superiors i que donen accés als locals comercials que ocupen els baixos de la finca. Pel que fa al pis principal, destaca la presència de dos balcons correguts dels quals el tret més característic és, sens dubte, el gran desenvolupament vertical de la volada, definides mitjançant la superposició de successives capes de maó vist. Les baranes metàl·liques, de ferro de fundició, alternen barrots simples amb helicoïdals i disposen de diversos panells de volutes confrontades.
Al segon pis, les quatre obertures s'articulen mitjançant balcons independents, amb l'amplada de la volada notablement reduïda; aquesta es desenvolupa verticalment fins a la llinda de les obertures del ras inferior.
El coronament de la façana consta d'una cornisa simple, realitzada amb filades de maó, sobre la qual s'identifiquen els orificis de ventilació de la solera del terrat; culmina en un fals ràfec de coberta de teules.
Pel que fa al frontis del c/ Carreta, cal mencionar la manca d'ordenació de les obertures en eixos verticals clars. Destaca el disseny de la porta d'accés als pisos superiors que mostra brancals d'obra i la llinda d'arc rebaixat, ressaltada per un voluminós guardapols de maó, de la mateixa forma, que apareix protegit sota una doble vessant de teules, d'idèntic disseny a la de la fornícula de la cantonada.