Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Edifici d'habitatges, entre mitgeres, amb dos finestrals d'estil renaixentista. Consta de planta baixa i dos pisos. La façana és plana de paredat arrebossat. Presenta la coberta a doble vessant amb ràfec de totxo i canal de teula. A la primera planta destaca una finestra renaixentista que més endavant descrivim. Al costat esquerre hi ha una altra finestra de la mateixa època, en aquest cas més senzilla. Al segon pis presenta dues obertures amb arc rebaixat fet amb totxos col·locats a plec de llibre (PATRIMONI, 1985). Les obertures dels baixos han estat parcialment adaptades amb finalitats comercials. L'edifici conserva els següents elements destacables:
1. Planta baixa. Porta de llevant, acabada amb arc pla format per tres blocs de pedra ben escairats i presència d’una motllura interior als angles.
2. Planta baixa. Porta de ponent acabada amb arc pla format per tres blocs de pedra ben escairats.
3. Planta noble. Finestra de llevant acabada amb un arc conopial lobulat amb decoració vegetal incisa i guardapols motllurat. Mascarons molt malmesos que representen sengles àngels l’un amb un instrument a les mans i l’altre amb una mena d’escut amb lletres incises que no han pogut ser identificades. El carreu central del guardapols havia estat decorat amb un lleó en relleu, avui desaparegut com a conseqüència del desgast. Estil renaixentista.
4. Planta noble. Finestra de ponent acabada amb llinda plana monolítica amb presència d’una motllura horitzontal al centre (PANCORBO, 2006: 188).
Altres denominacions: cal Monjo
Història
Antigament, l'edifici d'aquest solar era un casal on vivia un monjo, raó per la qual era conegut com a cal Monjo. Segons un estudi de topografia històrica de Granollers, l'edifici fou reformat l'any 1965 (reforma de la façana; expedient d’obra 323, caixa 190). Per això, ara s'hi observen dues fases clarament diferenciades.
La primera correspon a les plantes baixa i noble, amb obertures d’estil renaixentista. La segona ve determinada per l’afegitó de la segona planta, on s’ha incorporat el maó en l’acabat de les finestres. Cal, a més, tenir en compte l’asimetria entre els dos eixos, que pot indicar la realització d’obres en un moment immediatament posterior a la construcció de l’edifici (PANCORBO, et alii, 2006: 188).
D'altra banda, Enric García-Pey sostenia que l'antic edifici (cal Monjo) hauria estat enderrocat i que després foren aprofitats els finestrals i col·locats a la façana de la nova casa (GARCIA-PEY,1990). Segons aquest autor, altres elements de la construcció antiga, de tradició gòtic-renaixentista, haurien estat col·locats a can Culleres, a la plaça de les Olles número 8.
Bibliografia
CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.
GARCIA-PEY, Enric (1990). "Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura", a Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.
PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), p. 187-188.
PATRIMONI (1985). Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.
