Casa Sebastià Costa

Granollers

Edifici d'habitatges entre mitgeres, obra de l'arquitecte Raspall i Mayol corresponent a la seva etapa noucentista, amb elements d'art déco. Consta de planta baixa i tres plantes pis, cobert amb terrat. La façana està composta per dos cossos: l'estret seguint un eix, el més ample seguint tres eixos.

El cos més estret (de llevant), que sobresurt lleugerament del pla de façana, està revestit amb pedra carreuada. Les obertures són de proporcions verticals amb arc pla i emmarcats. El cos és rematat amb un treballat frontó que inclou una obertura pentagonal emmarcada per una faixa de maó vist. Aquesta forma remet ja a l'estètica déco. El coronament enllaça amb les dues pilastres - medallons que delimiten el cos.

El cos més ample (de ponent), lleugerament més baix, presenta a la façana i a les plantes baixa i primera un acabat de pedra carreuada. Destaca per una gran obertura que comprèn les dues plantes, interrompuda per una llinda a nivell de forjat de planta baixa amb un gran arc carpanell de totxo a plec de llibre amb coixí de pedra. La planta segona presenta un balcó corregut de llosa de pedra recolzada en mènsules. Inclou les tres obertures de la planta, d'arc de punt rodó la central i plana als laterals. Una treballada barana de ferro, dissenyada seguint el llenguatge noucentista de Raspall, tanca el balcó, alhora que emfasitza el gran buit de la planta baixa. La resta de la façana és obra de maó vist, i queda coronada per una potent cornisa recolzada en cartel·les unides per una fina imposta i una balustrada de tres buits. A sota hi ha tres finestres amb arc carpanell. En la composició d'aquest cos s'hi observa la intencionalitat de disminuir progressivament els buits de façana, des de la planta baixa a la coberta (CUSPINERA et alií, 2001; PATRIMONI, 1985).

El llenguatge utilitzat en aquest edifici s'emmarca en el noucentisme de M. Raspall. Al frontó i a les baranes de ferro, però, s'hi pot llegir l'incipient llenguatge déco que aleshores començava a assajar l'arquitecte (CUSPINERA et alií, 2001).