Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Casa reedificada al segle XX (1945) que compta amb elements decoratius d'estil renaixentista aprofitats d'una altra casa del carrer de Santa Anna. És una edificació entre mitgeres que consta de planta baixa, dues plantes pis i coberta de teula a dues vessants. La façana és plana, de paredat arrebossat coronada amb un potent ràfec. A la planta baixa hi ha un arc pla al portal d'entrada. A la primera planta destaca una finestra d'estil renaixentista. A la segona planta trobem una altra finestra, probablement de la mateixa època però amb decoració més senzilla.
També cal assenyalar un altre element decoratiu, sobre el portal: un escut de pedra amb el relleu d'un sant, una creu i tres ales. La façana té una composició asimètrica (CUSPINERA et alií, 2001; PATRIMONI, 1985). L'edifici conserva els següents elements destacables:
Planta noble. Finestra acabada amb un arc conopial format per dues peces esculpides amb traceria lobulada de vegetals que recolza sobre impostes decorades amb fulles, d'estil renaixentista.
Pis superior. Finestra acabada amb llinda plana i guardapols a la part superior, que recolza sobre culs de llàntia decorats amb figures alades (PANCORBO et alii, 2006: 228).
Altres denominacions: can Culleres, can Colleres, can Deuquartos
Història
En època medieval el recinte murallat ocupava els carrers més cèntrics del nucli antic. El carrer de Santa Anna i la plaça de les Olles constituïen un dels eixos principals. Entre els segles XVI-XVIII Granollers va créixer considerablement, esdevenint una població comercial important al centre de Catalunya. Moltes de les antigues cases medievals es van transformar. Ja al segle XIX, amb el procés d’industrialització la vila tradicional va experimentar nous canvis i un procés de renovació, també al nucli antic. Sobretot a partir del tombant de segle XX moltes edificacions tradicionals van ser objecte d’un procés de reforma o substitució.
En el cas de can Culleres es tracta d'una edificació del segle XX (1945) en la qual es van aprofitar elements decoratius que provenien d’altres edificis. Això s'esmenta en un expedient d’obra de l’any 1945 (n. 201), on es diu que es reforma la façana “colocando dos ventanales góticos procedentes de la demolición de las casas de la calle Santa Anna, números 2,4,6". Sembla clar per fotos conservades, que la numeració del parcel·lari d’aquell moment no coincideix amb l’actual, i, si més no, la finestra del primer pis prové del carrer de Santa Anna, 5-7 (PANCORBO et alii, 2006: 228).
També s'havia dit que alguns elements provenien de la casa número 8 del carrer de Santa Anna, anomenada cal Monjo (informació oral, Cinta Cantarell, 2001). Malgrat això, en el Catàleg de Patrimoni de 1985 (PATRIMONI, 1985) s'indicava que aquest era el darrer edifici representatiu d'allò que fou la plaça en l'Edat mitjana.
Segons Garcia-Pey, la casa es coneixia amb els noms de can Baldufes, can Colleres i can Deuquartos (GARCIA PEY, 1990).
Bibliografia
CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.
GARCIA-PEY, Enric (1990). "Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura", a Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.
INFORMACIÓ ORAL de la Sra. Cinta Cantarell, octubre 2001."PATRIMONI (1985). Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.
PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), p. 227-228.
SESÉ, Jaume (1987a). La Porxada. Granollers al segle XVI, Col. Coneguem Granollers, núm. 1., Granollers, Ajuntament de Granollers.
