Casa de la Vila - Ajuntament Vallirana

    Baix Llobregat
    Carrer Major, 329
    Delimitat entre el carrer Major i el passeig dels Horts
    174m

    Coordenades:

    41.38792
    1.93197
    410705
    4582372
    08295-579
    Patrimoni immoble
    Edifici
    Contemporani
    Eclecticisme
    Noucentisme
    XX
    1934
    Josep Maria Deu i Amat
    Bo
    Legal
    BCIL pel PGOU 1987
    IPA 19383
    Fàcil
    Científic
    Pública
    Ajuntament de Vallirana
    Adriana Geladó Prat

    Edifici entremitgeres de planta irregular, format per diversos cossos adossats. El volum principal presenta una coberta plana a mode de terrat i està distribuït en planta baixa, dos pisos i soterrani. La façana principal està dividida en tres registres verticals amb cobertes independents, el central més alt i avançat a mode de torre. Les cobertes laterals són d'un sol vessant de teula àrab, mentre que la central és una teulada de quatre aigües. La planta baixa presenta un gran portal d'accés d'arc de mig punt emmarcat en pedra, amb una dovella central a mode d'escut amb el símbol de la vila. A banda i banda dues finestres rectangulars amb el mateix tipus d'emmarcament. Al primer pis hi ha tres finestrals rectangulars amb frontons triangulars, que tenen sortida a un balcó corregut amb la llosana motllurada i la barana de ferro. A la segona planta, la finestra central és rectangular i està emmarcada en pedra, mentre que les laterals són trigeminades i d'arcs de mig punt sostinguts per columnetes. A la part superior del cos central hi ha el rellotge integrat al parament. El parament presenta un estucat a mode de carreus a la planta baixa. Als pisos es troba arrebossat i pintat, tot i que al cos central està estucat també.

    Estilísticament té certs aspectes noucentistes, tot i que la façana és força eclèctica (elements neoclàssics i neoromànics). Aquest element és BCIL (Bé Cultural d'Interès Local) ja que està inclòs a la declaració del carrer Major (BCIL 7578-I / 09/07/1986 / DOGC 25/03/1987). Tot i això, el 30 de març de 2015, l'ajuntament va iniciar l'expedient de declaració de Bé Cultural d'Interès Local (BCIL) per a l'edifici, encara en tramitació.

    L'edifici ocupa el mateix solar on hi havia hagut l'antic ajuntament, que fou enderrocat l'any 1931. Es tractava d'un edifici de planta baixa i pis amb el nom escrit a la façana: "CASAS CONSISTORIALES". El mateix any s'iniciaren les obres del nou edifici, que va ser dissenyat per l'arquitecte municipal Josep Maria Deu i Amat sota el mandat del batlle Magí Badell Cañellas. Va ser inaugurat el 25 de març de 1934 pel nou alcalde Josep Sala Ponsà. Al marge de la seva funció consistorial, l'edifici també fou concebut per albergar les escoles públiques (o Escuelas Nacionales) i els habitatges dels mestres i del secretari. L'aula dels nens estava situada a la primera planta (sota la supervisió del mestre Lluís Artó), mentre que la de nenes estava per sota (mestre Rosa Vendrell). L'escola va funcionar fins l'any 1974. Al final de la guerra Civil, l'edifici va allotjar part del comandament de l'exèrcit republicà. L'any 1983 s'hi va instal·lar la televisió local. També ha albergat momentàniament la Policia Local, el Centre Excursionista, la Creu Roja, l'oficina de correus i una oficina bancària. El rellotge de l'edifici es va comprar l'any 1942 per subscripció pública. Les campanes foren una donació de les famílies Fretó i Badell Cañellas.

    AMICS DE VALLIRANA (2007). La Vallirana del segle XX. Imatges i Memòria. Vallirana: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, p. 54, 131, 133. ASSOCIACIÓ AMICS DE VALLIRANA (2002). Vallirana II. Barcelona: Viena Edicions, p. 45-46. ASSOCIACIÓ D'AMICS DE VALLIRANA (2014). "La Casa de la Vila fa 80 anys". Viure Vallirana, revista d'informació municipal nº 49, p. 15. ESTEVES, Albert (1998). Vallirana. Baix Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'estudis i divulgació del patrimoni (CEDIP), p. 26-27. Http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=408 (Consulta: 08-05-2017). IPA (1988). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Vallirana. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya [inèdit]. OLLÉ, Francesc (2014). Episodis de guerra, entorn de pau. La Vallirana dels anys trenta. Vallirana: Nèctar editorial, p. 34-35, 108, 134, 140. RICH LLORENS, Judit (2015). Inventari del Patrimoni Cultural de Vallirana. Treball de pràctiques UAB / Ajuntament de Vallirana. ROIG LLORT, Anna; SIMÓ TARRAGÓ, Manuel (2001). Sant Mateu de Vallirana 150 anys: història i vida d'un poble i d'una parròquia (1851-2001). Vallirana: Parròquia de Sant Mateu, p. 151, 155. Vallirana, abans i ara: del blanc i negre al color. Torrelles de Llobregat: Nèctar, 2015, p. 30-31. SAURET I CATASUS, Jaume; GONZÁLEZ MORENO-NAVARRO, Manuel (1989). Vallirana. Dades històriques (904-1900). Homes, fets i gents. Vallirana: Amics de Vallirana, p. 24-25, 322-323.